Font: El Singular Digital / Albert Ventura
“Sense cap mena de dubte, el que a parer meu és altament atractiu és el fet que la veu narrativa jugui constantment amb el lector”

George Sand (pseudònim d’Armandine-Aurore-Lucie Dupin, París 1804 – Nohant 1876), una escriptora burgesa i noble francesa, va escriure una obra que neda entre la ficció i la veritat. L’obra que presentem avui és el volum Un hivern a Mallorca, que va seguit de L’epistolari de la turista George Sand. Aquesta traducció i edició va ser mereixedora del 7è premi de traducció Vidal Alcover Ciutat de Tarragona 2006.

Aquesta edició, a cura i traducció d’Antoni Lluc-Ferrer, compta amb una introducció, les dues obres que hem citat anteriorment —i que naturalment són el nucli d’aquest volum—, un extens aparat de notes (fins a un total de 841 notes, pàgs. 361 a 451) i, en darrer terme, bibliografia.

Aquesta obra de Sand té una gran qualitat lingüística, una prosa refinada que sap captivar, però sense cap mena de dubte, el que a parer meu és altament atractiu és el fet que la veu narrativa jugui constantment amb el lector. Sovint, i gràcies al pacte de ficció, podem creure’ns tot el que hi llegim; en aquest cas, però, hem de tindre present que Sand va viatjar de veritat a Mallorca l’hivern de 1838-1839, i que inclou el breu pas —i consegüent descripció— de Barcelona.

Com dèiem, Sand va efectuar una estada amb el seu company Frederic Chopin a l’illa de Mallorca, però a la narració hi ha un joc d’equilibris entre la veritat i la «mentida» literària. Què és cert i què és mentida? És difícil de destriar, però en alguns casos Lluc-Ferrer ha pogut discernir entre veritats i mitges mentides. Tanmateix, i en relació als comentaris que fa, no sé si seria agosarat titllar Sand de classista i de racista, però el que sí que és cert és que Sand i Chopin van conèixer una Mallorca que «[…] van descobrir, admirar, estimar, detestar i escriure a la seva manera […]» (p. 17).

En resum, podem dir que aquest llibre, amb tot el que conté, és el fruit d’una gran tasca esgotadora que ha comportat al traductor moltíssimes hores de dedicació. El resultat final, el volum que Edicions de 1984 ha publicat amb el patrocini de l’Ajuntament de Tarragona, posa una mica més de llum sobre la relació de George Sand amb la Mallorca que, segons tot sembla apuntar, no va podrem conèixer mai de veritat —si és que aquest concepte existeix.