Font: Joan Flores / Je dis ce que j’en sens

Secessiolàndia pel pedregar. George Saunders. Edicions de 1984, 2015
Traducció de Yannick Garcia

«[L’autor] va enviar el gos ensinistrat que és el seu talent a buscar un faisà grossot i esplendorós, i va ell i li porta la part de sota d’una barbie. És el que hi ha. Val més això que quedar-se encallat tota la vida. Col·leccionarà parts de sota de moltes barbies i en dirà “llibre”».

Passat l’efecte sorpresa que va suposar l’edició de Deu de desembre i la posterior Pastoràlia, traduïr el que va ser el primer llibre de relats de George Saunders pot semblar un empeny inútil i desaconsellat, una brandada de l’editor, un compromís sense sentit, un desafiament buit… ¿A quin editor amb dos dits de front se li acut publicar els reculls d’un autor de relats a l’inrevés de com es van escriure? Una de dues: o l’editor s’ha begut l’enteniment o se n’ha adonat que aquest retrorunning pot arribar a tenir sentit; com si ens digués: “Què, us ha sorprés Deu de desembre, oi? I què tal l’esborrajament de Pastoràlia, us ho heu passat bé? Doncs prepareu-vos, nanos, perquè ara ve en Saunders original, el primer Saunders, hehe, que no us passi res!”. Realment -li podriem dir a l’editor, més que res per no deixar-li dir la darrera paraula-, el Saunders de Secessiolàndia… no és ni millor ni pitjor que el posterior, però sí que és més pur; aquesta és una raó excel·lent per llegir-lo. Una altra, per fer-ho en català, la increïble i saunderiana traducció de l’ebrenc Yannick Garcia, un paio al que l’autor li deu molt més que el que pugen els drets que hagi cobrat per la traducció; i si no us ho creieu, intenteu -va, vinga, lletraferits- trobar una traducció que superi la del títol.

[LLEGIU AQUÍ LES ALTRES LECTURES DE JOAN FLORES D’AQUEST MES DE NOVEMBRE]