Estimats amics i amigues, de nou, volem compartir amb vosaltres el goig que ens fa veure que Sense alè, de Josefa Contijoch ha rebut un premi. Aquest cop el Premi de la Crítica Serra d’Or de Novel•la de 2013.
Amb aquest, ja és el segon premi que rep Sense alè. El primer va ser el premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2012.

“Sense alè” és una expressió que equival a anar precipitat,
a corre-cuita, a cremadent. Una persona es pot quedar
sense alè degut a una forta impressió, a un foll desig,
a una gran ànsia que l’empeny a la commoció, a l’impacte
violent, a un respir fosc que presagia passió i febre. Té
a veure amb una inquietud desencaixada, desenfrenada,
desnortada, descarrilada i incontrolable que porta —o
no, però probablement sí— a un fi nal apressat, imprevist,
diguem definitiu.
 
Sense alè, Josefa Contijoch, Edicions de 1984