Font: Us recomano
Aquesta mateixa setmana presentaré a Dòria Llibres de Mataró [AVUI, A LES 19.30!!], aquesta novel·la que avui us recomano. Quan el seu autor em va demanar si li volia presentar-la, no m’ho vaig haver de pensar gens ni mica, ni tan sols vaig necessitar llegir-la abans de decidir-ho, coneixent la seva trajectòria i, el més important per mi, la seva persona, vaig tenir la certesa que es tractava d’un projecte interessant que ben segur mereixeria la pena, no us faré el seu perfil biogràfic, per això tenim Internet, on trobareu una col·lecció d’entrades amb referències a la seva persona, per ser més exactes si escriviu “Manel Subirats i Costa” a la caixa de cerca del senyor Google us apareixeran concretament 63.600 resultats, per tant, aquells que vulgueu fer el xafarder, ja sabeu on podeu anar a passar una estona.
«El valor iniciàtic que té una bona mentida és equiparable al
que té dir una gran veritat. Jo diria que és millor encara»
Jo, el que pretenc és presentar-vos «Seixanta mil paraules» una novel·la excel·lent, que en Manel Subirats ha trenat amb un domini de la narrativa incontestable una sensacional exposició del pas del temps en una parella i de com evolucionen les relacions. Un dels punts forts d’aquesta obra és el tempo que s’hi ha imprès, que procura una lectura tranquil·la, calmada, perfecta per acompanyar amb una tassa de te o cafè, és una d’aquelles novel·les que llegireu i us deixaran record, de les que passats els anys, potser no podreu fer-ne una sinopsi exacta però en canvi, recordareu el bon gust que us va deixar, que va ser una lectura plaent i, fins i tot, potser algú s’animarà a rellegir-la, «Seixanta mil paraules» és així.
«És curiós com de vegades s’aprenen més coses de la gent
pel que amaguen que no pas pel que diuen d’ells mateixos»
En Basili, el protagonista d’aquesta novel·la, llegeix un matí l’esquela d’una dona que havia estat la seva amant quan ell era molt jove i ella vint anys més gran. Des d’aquell moment, el passat s’imposa a la seva vida i sent la necessitat d’explicar-ho tot a la seva dona, la Kumiko. No serà una tasca senzilla, decideix escriure diferents passatges de la vida amb aquella amant i deixar-los en llocs on la seva dona els pugui llegir. El resultat no es fa esperar i les conseqüències arribaran. Amb una prosa exquisida en Manel desgrana la història d’en Basili i la Kumiko, amb els qui el lector connectarà de seguida, gràcies a les seves descripcions en les quals estic convençuda que molts s’hi identificaran.
«No hi ha millor manera d’oblidar algú que vol oblidar-te
que tenir motius per fer-ho»
L’autor desgrana amb mestria tot un joc de confessions íntimes, de secrets compartits en un troc d’escrits i lectures no confessades però compartides, preguntes que els protagonistes no gosen pronunciar en veu alta, cara a cara, però que mitjançant aquest intercanvi es fan possibles. Aquest títol és una lectura intensa i punyent. En Manel ha posat per escrit un temor de moltes parelles, una por tan antiga com les relacions mateixes, que pocs s’han atrevit a manifestar, potser per por que el sol fet de pensar-hi pugui convertir-se en malastrugança, amb una mostra magnífica del seu domini narratiu, ens regala un retrat superb de les emocions humanes.
L’autor mostra de forma magistral una de les facetes més absurdes de l’ésser humà, la desídia abocada allà on hauria d’haver-hi comunicació, bona mostra és l’escena que trobem una Kumiko trista i pansida passejant tota sola, desitjant la companyia d’en Basili però enlloc de demanar-li-ho espera que ell ho endevini, mentre per la seva banda ell la deixa fer pensant erròniament que ella necessita espai i temps en solitari. Una preciosa novel·la, que heu de comprar, regalar i recomanar, però sobretot llegir.
Sílvia Cantos