El 29 de maig passat vam ser a Salo amb el poeta Enric Casasses i la filòloga Agnès Prats, editora de l’obra de Girbal Jaume a la casa; el motiu era el concurs anual de rams de flors silvestres, i va ser en el marc d’aquesta festa que Casassas i Prats van descobrir amb solemnitat la nova placa de l’únic carrer asfaltat del poble: la que honora l’escriptor Eduard Girbal Jaume.

L’autor va néixer a Salt però es va traslladar a aquest poblet de cent habitants perquè se li curessin les filles, malaltes dels pulmons, i així Salo es va convertir en la base real del poble imaginari “Oratjol de la Serra”, on s’ubica el cicle narratiu ‘L’agre de la terra’ integrat per Oratjol de la serra (1919), L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), que havia de culminar amb un volum que no va arribar a editar-se, La Cuaranya. 

Tot i que Girbal canvia el nom del poble, la resta d’accidents geogràfics, noms de masies, pobles veïns, etcètera, correspon al terme de Salo i voltants. A banda d’escriure sobre Salo, Girbal Jaume també va escriure contes llargs ambientats a la Barcelona del seu temps, editats i recollits, juntament amb una sèrie de relats rurals, al llibre La reencarnació de la matèria, que tmabé va prologar i editar Agnès Prats.

Enguany hem reeditat La tragèdia de cal Pere Llarg, que narra el destí tràgic i ridícul del Peret de cal Pere Llarg i sobretot la de la seva dona, la Custòdia, dita la Pere Llarga, «una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida»; Custòdia els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors, i es veu abocada, per mor de la relació amb els homes, a una solitud molt diferent de la de la Mila de Víctor Català.

En aquesta entrevista que Àlex Milian va fer a Agnès Prats a El Temps podreu conèixer millor la figura i l’obra d’Eduard Girbal Jaume, que va desenvolupar la seva carrera literària durant la Renaixença.