Una república com si…, hipocresies i autoenganys a l’egípcia

23 març, 2020

L’any 2019 els militars van demandar Alaa al Aswani per haver escrit Una república com si…, la seva darrera novel·la, publicada al Líban l’any 2018. Els militars asseguren que l’obra insulta el govern egipci. S’equivoquen. Fa molt més que això: posa el dit a la llaga de la hipocresia (i l’esperança) del conjunt de la societat egípcia.

Al-Joumhouriyya Ka’anna (Una república com si… en la traducció de la casa de Jaume Ferrer Carmona) utilitza un argument semblant al de L’edifici Iaqubian: uneix una sèrie de personatges de diferents sectors de la societat egípcia en el context d’un moment històric clau i concret del país. Si el que unia els personatges de L’edifici Iaqubian era la localització física, Una república com si… té per teló de fons la primavera àrab del 2011 i la conseqüent caiguda del dictador Hosni Mubarak. Una república com si… comença poc abans de la revolució amb la rutina matinal del General Ahmed Alouani, algú que es considera i és considerat un musulmà exemplar. Compleix els rituals de pregària, lectura de l’Alcorà, esmorzar i còpula lícita. No importa que per copular amb la seva dona primer hagi de veure porno. La branca militar que Alouani dirigeix es dedica de manera exclusiva a trobar i desmembrar l’oposició a l’administració de Hosni Mubarak.

La novel·la és una elegia i una autòpsia de la revolució, i al Aswani mostra les vides privades dels seus personatges en relació a les seves afiliacions polítiques i socials. Aquesta aproximació ens permet explorar les narratives mitjançant les quals els egipcis de contextos diferents es relacionen amb la seva identitat nacional passada, present i futura.

A l’obra veiem com la desídia pública deriva de la presumpció que els egipcis són submisos per naturalesa, incapaços de pensar per si mateixos i per tant no mereixedors d’un govern que representi els seus interessos. És una novel·la coral carregada d’erotisme, d’escenes de llit i de contradiccions. Més enllà de ser política, la novel·la és un al·legat contra la hipocresia i l’autoengany: és l’autoengany de la majoria d’egipcis, partidaris o no de la revolució, però en les seves història de vida i d’amor també podem veure reflectit l’autoengany que ens és propi.

En context de confinament, us deixem amb el tràiler de la pel·lícula inspirada en L’edifici Iaqubian, que podeu veure sencera a través de plataformes de pagament com aquesta.

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *