«Visites a Spinoza», un article de Lluís Verges que recorre les noves publicacions sobre Spinoza i pren com a eix «El problema de Spinoza» [Diari de Menorca]
14 maig, 2013
Font: Diari de Menorca / Lluís Verges
Baruch Spinoza (Amsterdam, 1632 – La Haya, 1677) va ser un dels filòsofs més conseqüents amb el seu pensament. Les seves idees en favor de la alegria, de la raó i de que tot el món natural formava part de Déu foren molt controvertides en el seu temps però ell sempre les va defendre malgrat que li van suposar ser repudiat per la comunitat jueva a la que pertanyia. Un interessant llibre del escriptor i psiquiatra Irvin D. Yalom (Washington, 1931), El problema de Spinoza, ens acosta de forma novel·lada a la vida i el pensament d’un personatge que després de la seva mort seria admirat per famosos eminents com l’escriptora George Elliot o el físic Albert Einstein. Molt possiblement la lectura d’aquesta novel·la obrirà l’interès per l’obra del filòsof holandès i per a això es pot recórrer a la seva obra cabdal, Ètica, recentment traduïda al català per Josep Olesti, o a Spinoza, del filòsof francès Alain, un excel·lent llibre de divulgació sobre el spinozisme.
El problema de Spinoza contrasta en episodis alterns la vida del filòsof a l’Holanda del segle XVII i la d’un jove antisemita del segle XX, Alfred Rosenberg, que arribà a ocupar alts càrrec amb el regim nazi i va acabar condemnat a mort a Nuremberg. D’aquesta manera l’autor enfronta amb aquest dos personatges separats pel temps dos maneres oposades de pensar: la de la raó i la del fanatisme, tot i que a vegades només estan separades per una finia línia.
Tres-cents anys després de que Spinoza fos foragitat per sempre de la comunitat jueva d’Amsterdam, el maig de 1940, les tropes nazis envaeixen en els Països Baixos i Rosenberg s’ocupa personalment de que no es destrueixi el llegat de Spinoza. La novel·la explica, deforma entretinguda, el misteri que un antisemita furibund vulgui conservar la bibliotecad’un jueu. Al mateix temps els capítols dedicats al filòsof humanitzen la seva figura.
Algunes de les idees cabdals de Spinoza les podem trobar a la novel·la però es clar qui tingui ganes de més pot llegir una excel·lent traducció de la seva Ètica. Es tracta d’un llibre sens dubte complicat però que va ser l’obra de capçalera de Goethe durant molt temps. Un assaig important. Qui vulgui conèixer el contingut d‘aquesta Ètica d’una forma més entenedora farà bé en llegir Spinoza d’Alain, una molt recomanable obra de divulgació pels interessats en la seva filosofia.
Deixa un comentari