Font: Diari Ara / Ignasi Aragay

La xeica Mozah Bint Nasser al-Missned, una de les tres esposes de l’emir de Qatar, acaba de comprar el quadre més car de la història en subhasta a Nova York per 106 milions d’euros, un tríptic de Francis Bacon sobre Lucien Freud. Ella és la cara amable del país més ric del món, un règim musulmà dictatorial on algú com Bacon, si fos ciutadà qatarià, tindria molts punts per acabar condemnat a mort. Com a estranger, la seva tendència sexual l’hauria portat probablement en algun moment a triar entre un càstig a base d’assots, pagar una multa o ser expulsat del país. Aquesta setmana també s’ha conegut un informe d’Amnistia Internacional que denuncia el tracte esclavista de molts dels treballadors que estan construint estadis per al Campionat del Món de futbol del 2022.

Per entendre què passa a l’emirat àrab que patrocina el Barça, per saber com hi sobreviu un homosexual o com hi malviu un treballador immigrant, val la pena llegir Qatar. [El país més ric del món] (Edicions de 1984), una interessantíssima panoràmica escrita pel periodista Món Sanromà, que hi va residir entre els anys 2009 i 2011. Al marge de la seva experiència personal, el text, molt a l’estil del nou periodisme de dades, està a bastament documentat. És gairebé telegràfic. Les dades i els fets parlen per si sols. A l’autor no li cal carregar les tintes en l’adjectivació.

I quines són les dades i els fets rellevants? Doncs que aquest país, independent des del 1971 (abans pertanyia als britànics), més petit que la província de Lleida i amb 1,7 milions d’habitants, és un paradís per a una minoria i un infern per a la gran majoria. Rere el glamur arquitectònic i la modernitat d’aparador, hi ha una societat vigilada per la llei de la xaria islàmica, desigual, racista, masclista i dictatorial. Rere la vistosa aposta per l’excel·lència a través de l’educació i la recerca, hi ha una població autòctona gens meritocràtica, acostumada a treballar poc o gens i a ser servida. Qatar és un laboratori del capitalisme financer descarnat i corrupte, creuat amb el radicalisme religiós encarnat pel xeic d’origen egipci, amic dels Germans Musulmans i protegit de l’emir, Yusuf al-Qaradaui, algú que ha arribat a afirmar: “A través de la història, Al·là s’ha imposat als jueus, a qui va castigar per la seva corrupció. L’últim càstig el va portar a terme Hitler […]. Va aconseguir posar-los al seu lloc”.