Font: Serra d’Or / Ricard Ripoll
Joseph Brodsky
Poemes escollits
Traducció de Judit Díaz Barneda
Edicions de 1984, Barcelona, 2013.

Premi Nobel de literatura el 1987, el poeta i assagista rus Joseph Brodsky —de fet, Iósif Brodski en la seva llengua materna— va passar per moltes vicissituds abans de ser reconegut.
Empresonat quan tenia dinou i vint-i-un anys, condemnat a treballs forçats a vint-i-cinc, i exiliat de la Unió Soviètica el 1972, va estar un temps a Europa fins que es va instal·lar als Estats Units, on va acabar essent professor a les universitats de Michigan i Columbia; circumstància, aquesta última, prou meritòria si es té en compte la seva formació autodidàctica —només havia estudiat fins que tenia quinze anys. Mort a Nova York el 1996, la seva obra poètica és ingent i majoritàriament escrita en rus, si bé en alguns casos també en anglès, llengua a la qual va traduir-la tota o en va supervisar la traducció. És precisament l’edició dels Poemes escollits, en llengua anglesa i pensada per al públic nord-americà, la que ha traduït Judit Díaz Barneda, si bé ho ha fet directament del rus quan aquesta era la llengua original: en les seves paraules, «traduir de l’anglès un autor que es va definir com a “poeta rus” era èticament inacceptable»; i, en les de Brodsky mateix, «escriure rus és un procés orgànic, no un objecte d’elecció».

A la pràctica, aquests Poemes escollits suposen, malgrat el títol, la poesia completa de l’autor. S’hi recullen les seves composicions des dels anys seixanta fins als noranta, i s’hi poden apreciar els motius que va destacar-ne el seu admirat W.H. Auden: «encontres amb la naturalesa, […] reflexions sobre la condició humana, mort, i el sentit de l’existència», en una combinació d’«allò físic i allò metafísic». Versàtil, formalment virtuós, molt visual en les referències a la natura o a l’arquitectura urbana, amb un dramatisme de fons que de vegades es disfressa d’ironia o sarcasme, Joseph Brodsky no és un poeta de l’exili carregat de nostàlgia, sinó un ciutadà del món amb «la llengua sense embuts, delerosa del mot clar». Cal celebrar que ens arribi íntegre en la nostra llengua en una bona traducció, indicativa dels riscos que sovint assumeixen les editorials petites com Edicions de 1984 —que també ens havia ofert una completa antologia de poesia expressionista alemanya o la poesia completa d’Anna Akhmàtova, bona amiga de Brodsky. Tot un exemple a seguir.