Drago Jancar

Drago Jančar (Maribor, 1948) va destacar com un dels opositors més influents al règim comunista de Iugoslàvia. I, com afirma Claudio Magris en l’article que encapçala aquesta edició, «és un escriptor eslovè que reprèn i renova, amb originalitat, la gran tradició de la novel·la centreeuropea». Durant els anys vuitanta va formar part del cercle de Nova revija, que va contribuir decisivament a la independència d’Eslovènia l’any 1991. De la seva producció, cal destacar les novel·les Galiot (1978), Desig burlador (1993), Brunzit dins del cap (1998), Katarina, el paó i el jesuïta (2000) i Arbre sense nom (2008), els reculls de narracions La mirada de l’àngel (1992) i El fantasma de Rovenska (1998), i també el drama El gran vals brillant (1985). Jančar és, alhora, un assagista perspicaç que ha recollit els canvis profunds a l’Europa Central, especialment amb les reflexions reunides en els volums Terra incognita (1989) i Brioni (2002).