QUANTA AIGUA CLARA ALS ULLS DE LA VEÏNA, de Jaume Coll Mariné

28 març, 2014

M’aixeco i fas que dorms,
i et mous, però no gaire,
per dir que no, que vols
venir; però tens mandra

Jaume Coll Mariné

Fora mandra! Edicions de 1984 es complau a presentar el primer poemari d’una de les veus més prometedores de la jove poesia catalana.

Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Jaume Coll Mariné
isbn 978-84-15835-24-0
Poesia, 9
80 pàgines
12,50 euros

Quanta aigua clara als ulls de la veïna conté un total de trenta-vuit poemes que l’autor ha anat fent, desfent i refent al llarg dels darrers quatre anys. Malgrat presentar-se sota un únic títol que els uneix, cada poema s’ha escrit des d’ell mateix: ha anat agafant una forma, una intenció i una manera diferents, però el temps i el llapis els han anat acostant. El llibre, doncs, ha vingut després: per posar ordre —fins on ha pogut— i per fer-ho tot plegat més llegidor llançant fils d’un poema a l’altre i tibant-ne d’altres que ja existien però que potser eren més laxos. Per raons de dimensió i de procediment que l’aparten de la resta de poemes del llibre, la peça final («Els arbres del parc») ha exigit un apartat separat.

Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989), abans que el llibre que tens a les mans, ha publicat un petit recull d’haikus intitulat D’un, dins el volum conjunt La vida estesa (2009), i altres poemes de manera esparsa. Ha estudiat filosofia a Barcelona i toca el baix o el contrabaix (o tots dos) en diferents projectes. Ara per ara és, sobretot —i en aquest camp—, baixista d’Obeses. El que en aquest llibre s’imprimeix són alguns poemes que ha anat fent durant els darrers quatre anys.

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *