Font: No llegiu / Guillem Rierola

Abans de començar Retorn a Killybegs de Sorj Chalandon has de tenir molt clar que tot el temps que dediques a no llegir no és imprescindible per la teva supervivència. Aquesta perla editada per Edicions 1984 t’enganxa, t’absorbeix i et roba tot el temps que pot; per això és important entrar previngut a la lectura del que sense por a equivocar-me és el millor llibre que he llegit aquest 2014.

Què és el que enganxa? L’entorn? No, el conflicte de l’IRA està més que suat. Sense aturar-m’hi massa em venen al cap les pel·lícules de Tim Sheridan i Daniel Day-Lewis, Ken Loach també ha tractat l’alliberament nacional d’Irlanda o el recentment oscaritzat Steve McQueen amb la seva opera prima: Hunger. La història? Bé, quan comença ja saps com acabarà. Les frases punyents de Sorj Chalandon? Tampoc, l’autor ha decidit centrar-se en la narració i la descripció d’uns fets amb cura de no caure en moralismes ni justificacions, parla d’un amic seu i parla d’ell mateix. Així que intenta mantenir la distància amb uns fets carregats d’emocions i només cau en l’autocomplaença en la petita part del llibre que fa entrar el seu alter ego en acció, l’únic punt negatiu (i insignificant) de tot el llibre.

Recuperant la pregunta: què és el que enganxa? El llibre comença amb la conseqüència final d’una pilota d’esdeveniments que el protagonista ha anat acumulant durant la seva vida. La pilota, la bola de neu que s’ha anat fent gran a mesura que baixava per la muntanya de la vida, això és el que t’enganxa. Des del començament t’enganxes a la reconstrucció d’aquesta bola com un addicte i no és exagerat dir que pateixes síndrome d’abstinència quan no l’estàs llegint. Tampoc exagero si afirmo que avui, tres dies després d’acabar-me Retorn a Killybegs, sento enyorança per aquest llibre que ha segrestat la meva vida la última setmana; així que cal sumar el d’Estocolm a la llista de síndromes que m’ha provocat el llibre.

Llegiu Retorn a Killybegs. Sí, és una ordre. Com a nolector, com a ésser humà, com a molècula del cosmos, com a qualsevol cosa que pugui ser sento la responsabilitat d’ordenar-vos la lectura del llibre. A qui li faci mandra el món del terrorisme o els conflictes nacionals, que se’l llegeixi també! Retorn a Killybegs no parla de l’IRA, ni d’Irlanda. Retorn a Killybegs parla de totes aquelles causes i conseqüències que formen la vida.