El necessitem per organitzar el pensament, compartir les idees, comunicar, estimar, potser per somiar. El llenguatge és segurament el que és propi de l’home, una aptitud tan natural que ens oblidem de fins a quin punt és excepcional. Quan neix, cada ésser humà és apte per parlar, però tanmateix cal que ho aprengui a fer. ¿Quin bricolatge de l’evolució, un bon dia, en la nit dels temps, va fer aparèixer el llenguatge? ¿Com s’expressaven els nostres avantpassats? ¿Hi havia hagut, abans, una llengua única, universal? ¿Per què les llengües es van diversificar després en el planeta? ¿De quina manera, etern miracle, cada bebè humà reaprèn a enraonar, com reconeix les paraules, què passa en el seu cervell? Les sorprenents descobertes realitzades pels antropòlegs, els lingüistes i els neurobiòlegs permeten avui seguir la pista del llenguatge des dels fòssils més remots. Tres grans investigadors es passen el relleu aquí per explicar, en un diàleg accessible a tothom, una de les nostres històries més belles, i sens dubte la més extraordinària.

Pascal Picq és paleoantropòleg, professor titular al Collège de France, autor de diverses obres sobre la prehistòria i els homínids.
Laurent Sagart és lingüista, director de recerca al CNRS, a l’École des hautes études en sciences sociales, especialista mundial en l’evolució de les llengües.
Ghislaine Dehaene és pediatra, directora de recerca al CNRS, a la unitat INSERM, especialista en l’estudi del llenguatge en els bebès.
Cécile Lestienne és periodista.