Aquest vespre, a les 20.15 a la Plaça de l’Escriptura de La Setmana del Llibre en Català, tindrà lloc un d’aquells recitals que fan època: Jaume C. Pons Alorda diu el FULLES D’HERBA de Walt Witman.

Per fer boca, us recomanem la gran entrevista que Sam Abrams ha mantingut amb Jaume C. Pons Alorda i que publica la revista Núvol. Llegiu-la en la seva totalitat aquí.

SAM ABRAMS: Com vas arribar a traduir Whitman?

JAUME PONS ALORDA: Vaig conèixer Walt Whitman gràcies a la pel·lícula El club de los poetas muertos. Jo tenia uns 15 anys. Recordo que em va fascinar i que vaig comprar l’obra completa de Whitman editada. Anys després, quan estudiava la carrera de Filologia Anglesa a la UIB, em varen convidar a recitar a les trobades El Último Jueves a la llibreria Literanta de Palma, orquestrades per Antonio Rigo, en un homenatge a Walt Whitman i a Jim Morrison. Aquesta fou l’excusa ideal per traduir uns quants poemes al català i llegir-los en veu alta. Ara bé, la tasca forta de traduir-lo va començar l’any 2010, quan jo ja vivia a Barcelona. Un dimecres a l’hOriginal se’m va acostar l’Enric Casasses i em va dir que el Josep Cots, director d’Edicions de 1984, estava decidit des de feia temps, a trobar algú que traduís les Fulles d’herba, i em va demanar si coneixia algú capaç, i amb ganes, de fer-ho. Jo tot d’una li vaig dir que això ho havia de fer ell! Feia poc que havia sortit la seva genial traducció de Max Jacob a Lleonard Muntaner i m’havia encantat el seu Milton de William Blake a Quaderns Crema. Però ell em va dir que no, que era massa feina i tenia massa coses entre mans, i que havíem de trobar algú altre. Li vaig dir que pensaria en algú. Vaig estar una setmana sense poder dormir de preocupació. Per una banda, jo volia ser aquella persona que el traduís, i no volia fer tard i que l’Enric trobés algú altre, però per l’altre cantó em sentia massa poca cosa, que jo no era prou bo per a aquell encàrrec tan important. Després de superar les pors, i quan ja no podia més de tanta angoixa que algú acceptés la feina abans que jo, el vaig cridar i li vaig dir que havia trobat el traductor. Jo mateix! Llavors ell em va dir una cosa que em va encantar: “Ja sabia que t’enganxaria!”

Què era Whitman per tu abans de començar a traduir-lo? Segurament, el vas haver de llegir durant la carrera de Filologia Anglesa. I ara? En què ha canviat Whitman per tu després de traduir-lo.

Des que el vaig descobrir m’ha acompanyat i s’ha infiltrat en el que escrivia. I això és perquè per a mi Whitman representava la llibertat, l’eufòria, la incontinència, la grandesa, una energia incondicional i exaltada. O sigui, passions que o bé naixien d’ell i jo tenia ganes de transmetre amb la mateixa intensitat, o bé passions que, com que ja eren dins meu, eren les que jo trobava dins seu perquè dins dels versos de Whitman hi trobava el que jo era. Whitman representava una forma d’escriure però també de viure, un mite que els beatniks varen saber reivindicar i que a mi em va ajudar a formar-me com a persona. Després de la traducció aquesta idea que tinc d’ell és igual de poderosa, i d’apassionada, però al mateix temps he entès la seva intel·ligència i també la seva genialitat. Per a mi traduir Whitman ha significat entendre’l d’una manera més profunda, a la meva manera, és clar, però també molt més conscient.

[SEGUIU LLEGINT AQUÍ]