Font: Alfred Mondria / Trapezi

De vegades com a retret, i en altres com un encés elogi, a molts autors se’ls ha remarcat que tots els seus llibres giren al voltant de la mateixa novel·la. Per a John Fante, qualsevol tema i inspiració queden atrapats per la força gravitatòria —i el dens boscatge— de la família. “Érem un clan arrauxat i imprevisible, amb tendència a prendre decisions precipitades i a patir remordiments terribles”. Enmig de la cridòria, desconfiança i sarcasmes dels fills, el protagonista d’A l’oest de Roma, l’escriptor i guionista Henry Molise —ben entrat en la cinquantena—, descobreix en un gos vagabund el company i confident idoni que no troba entre els seus. Un gos llanut i abúlic, feliç sota la pluja i amb una libido veritablement impulsiva: aquest animal amb el nom d’Idiota desfermarà els llaços i també la ira volcànica de la bel·licosa congregació dels Molise.

John Fante és procliu a l’espontaneïtat i certa tendència a les digressions capritxoses provocades pel record, seqüències apedaçades de memòria i recuperades per la incontenible necessitat d’un xarraire captiu de la seua història familiar. El to de melangia i de farsa es combina també amb descripcions més reposades, construïdes amb adjectius i comparacions que destaquen amb un petit espurneig en una prosa on domina el diàleg i la narració vivaç.

“¿On era la devoció i l’obediència al pare, tan italianes, on era l’amor tribal per la llar?”. I és que Henry Molise, quan esclata un conflicte amb els fills, no pot deixar de pensar en son pare ja mort, un paleta buscabregues i crapulós, depredador sexual i addicte a les timbes de pòquer, personatge clau de La germandat del raïm. Egoista i tirànic, sí, però a qui preferia veure’l arrogant i amenaçador que no en els moments que abaixava la guàrdia i sucumbia a la llàgrima fàcil. En A l’oest de Roma assistim a l’excitant existència d’un escriptor: fer la compra, tancar-se en un despatx un dia esplendorós de platja, batalles amb la dona i els fills. Ara bé, sentimental i primari, John Fante no pot entendre la vida d’una altra manera que en la permanent guerra civil que és la família.