El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

L’autor, Jordi Lara

Jordi Lara (Vic, 1968) és un dels escriptors més celebrats de la literatura catalana d’avui. A Edicions de 1984 ha publicat Papallones i roelles, Una màquina d’espavilar ocells de nit i Mística conilla (Premi Crítica Serra d’Or de Narració 2017). El 2012 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc, la faula d’uns adults que es fan forts dins d’un capgròs. La seva obra s’ha expressat també en el camp de la videopoesia.

Un tast de Sis nits d’agost

Sigui com sigui ja tenim l’home sol plantat dempeus al Pegot, en algun moment de dilluns o dimarts, fràgil i immortal; potser quan desitges morir ja ets immortal. Un home fa poca tossa: ha d’escollir o ja ha escollit un jaç de dos metres quadrats en una àrea d’uns set mil, però una cosa és una creu en un mapa i una altra un pedaç viu de terreny. Potser s’ajeu i ho prova, aquí i més enllà, no gaire estona perquè ja plou amb ganes. ¿Com s’escull, l’últim tros de terra que trepitjaràs? Però una hora o altra ve el gest sense retorn, quan s’asseu per no tornar-se a alçar; la vida és plena d’últimes vegades que no avisen però avui ell ho sap i coneix, a més, el valor de seure, sobretot de seure on la gent no sol seure o no ha de seure, com s’havia assegut tants dies al carrer Entença o la plaça de Sant Jaume; com no havia segut tants dies quan calia seure al senat. I avui, quan s’asseu, ¿per què protesta? ¿I davant de qui?