Font: David Castillo / El Punt Avui

Al llarg de la seva fructífera obra narrativa E.L. Doctorow (Nova York, 1931) ha involucrat en les seves trames personatges històrics com ara el general Sherman (La gran marxa), Emma Golman, J.P. Morgan i Henry Ford (Ragtime), Lincoln, London, Dreiser, Reagan i Hemingway (Poetes i presidents), el temible gàngster Dutch Schultz (Billy Bathgate), el matrimoni Rosenberg (El llibre de Daniel) i els bessons Collyer (Homer i Langley). Amb la vista enfocada especialment en els anys de la Gran Depressió, Doctorow ens ha ofert un fresc de l’Amèrica contemporània amb el suport d’històries on el component humà té un rol predominant. Durant els últims anys, Edicions de 1984 ha aplicat una estricta política d’autor i ha incorporat set d’aquestes novel·les esmentades al seu catàleg. La nova traducció és d’El cervell de l’Andrew, que fa pocs mesos es va presentar en la versió nord-americana. La celeritat ve també perquè es tracta d’una nouvelle de molt bon llegir, farcida d’el·lipsis i transcrita gairebé com la conversa entre el protagonista i un metge, presumiblement el seu psiquiatre, tot i que no queda clar qui és l’interlocutor.

L’argument, de manera magistral, es resumeix en el primer paràgraf, en cinc línies. Andrew, un científic cognitiu, es presenta amb un nadó als braços a la porta de la seva exdona, amb qui havien perdut un altre fill a causa d’un accident domèstic. Amb una segona dona en té un altre. La mort de la noia precipita el científic a lliurar la criatura a l’ex, no se sap si per incompetència o per compensar el desastre familiar anterior. Les converses aniran esclarint algunes de les vicissituds de la trama dels personatges, definits gairebé des de l’aprofundiment que pot generar una teràpia psicoanalítica.

Gràcies als seus dots de narrador de raça, Doctorow ens introdueix en diferents plans, a través del que ha succeït, el que es pot imaginar el lector i el que s’intueix per mitjà de la narració i, sobretot, del diàleg. La utilització del punt de vista i les descripcions esdevenen fonamentals mentre el narrador s’esplaia i es troba còmode narrant, tot i que el lector en alguns moments pot tenir la percepció que aquesta vegada la sensació de ser davant un conte allargassat limita el text i no el situa com una de les seves obres mestres.

Sense l’èpica de la història, Doctorow penetra en aquells territoris que tan bé van dibuixar els Malamud, Bellow, Roth i Updike, però li falta aprofundir, potser per un desequilibri entre la seva habilitat estilística i la capacitat d’influenciar-nos personalment.

No obstant això, la novel·la és més que un notable exercici perquè som davant d’un dels grans mestres de la ficció americana actual, algú que ha sabut dur el detall i el reflex d’una societat fins a una intimitat quotidiana, que només els més grans han assolit. El cervell de l’Andrew és una narració per fer-se preguntes, segurament amb respostes incertes.