Font: Josep Massot / La Vanguardia

L’obra de Blai Bonet havia caigut en els últims anys en l’oblit editorial fins que Agustí Villaronga va portar al cinema la novel·la El mar el 2000. L’èxit de la seva reedició per Club Editor (2011), va animar altres editors a tornar a publicar títols com Els ulls. La mirada (El Gall Editor, 2014), però quedaven pendents els seus poemes que no han deixat d’influir a creadors de tots els registres.

Albert Roig: “Blai Bonet va ser el meu mestre. Les seves lliçons eren precises, són aquestes: per escriure una novel·la només cal comprarse un boli BIC, el boli BIC tindrà prou tinta per arribar al punt final, si l’apreteu molt fort i amb ganes; la mirada va sempre cap a fora: és desig, ell va ser, amb Vicent Andrés Estellés, un poeta del cos: la lletra és feta d’esperma; ell alternava la poesia i la prosa, després d’un llibre de poesia, escrivia una novel·la o un assaig, i després tornava a escriure poemes, així cada llibre era un estil nou; les frases més brillants, les primeres intuïcions, han d’anar al final del poema; estimeu totes les paraules com una mare estima tots els seus fills, però passa que les paraules són la vostra mare, estimeu les paraules de cada lloc, perquè l’equivalent de l’expressió i del color és la felicitat; sigueu solars : l’olor de la malesa, el mar, els pèls, les pells…”