«Equilibri dramàtic». Lluís Llort recomana DIARI DEL TOT VERÍDIC… de Sherman Alexie a El Punt Avui
12 desembre, 2014
Font: Lluís Llort / El Punt Avui
Molts llibres descriuen infanteses complicades per motius diversos, com ara orfandat, malalties, abusos sexuals, pobresa, ser diferent de la resta… De clàssics com Oliver Twist a la sobrevalorada Wonder, passant per L’incident del gos a mitjanit, Sarah i De la canalla no se’n sap res, per posar alguns exemples variats.
Edicions de 1984 estrena col·lecció juvenil, Propera parada, amb la molt recomanable Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada, de Sherman Alexie [traducció de Yannick Garcia], un indi nord-americà nascut el 1966 a la reserva que retrata a la novel·la, autor d’una obra força extensa que inclou poesia i narrativa. En aquesta novel·la, National Book Award for Young People’s Literature 2007, aboca experiències autobiogràfiques amb molta trempera narrativa.
Arnold (o Júnior) és un noi de catorze anys nascut a la reserva índia de Spokane. Pateix un excés de líquid cefaloraquidi (aigua al cervell, podríem dir) que li ha afectat la parla i la visió (en un ull té miopia i en l’altre hipermetropia). Ens relata en primera persona la vida a la reserva, amb ritme i accions constants, sense dramatisme, i això que de motius no en falten: pobresa, racisme, molta violència, uns índexs d’alcoholisme brutals, bulímia, la mort de persones properes… Però també temes universals més amables: amistat, superació personal, amor, sentir-se diferent, l’orgull de les minories i fins i tot la masturbació.
Júnior (o Arnold) té pare, mare, una germana més gran, un gran amic –el violent Rowdy– i una habilitat: juga bé a bàsquet, cosa que li permet anar a un institut de fora de la reserva. Allà es fa amic de Gordy i s’enamora de la bonica Penelope, tots dos de raça blanca. Les vivències, més que aventures, són constants i estan narrades amb humor i una certa i profitosa distància moral. Tot plegat manté un magnífic equilibri dramàtic.
Cal esmentar les moltes il·lustracions d’Ellen Forney que acompanyen el text. En algun cas demostra que és una bona dibuixant, però, en general, imita l’estil matusser que podria tenir un noi com el protagonista.
Molt bon debut d’una col·lecció que vol potenciar les lectures familiars, intel·ligents i amb qualitat literària
[…] Lluís Llort / El Punt Avui […]