Els sots feréstecs
Raimon Casellas
Edició de Jordi Castellanos
Butxaca 1984, 20
208 pàgines
9,50 euros

Els sots feréstecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.

Raimon Casellas (Barcelona, 1855 – San Joan de les Abadesses, 1910) va ser el crític artístic més important del modernisme. Redactor de l’Avenç i de La Vanguardia, el 1899 va passar a La Veu de Catalunya com a cap de redacció. Com a narrador va publicar un seguit de contes entorn d’escenes ciutadanes; també La damisel·la santa, una novel·la curta que pot considerar-se un precedent directe d’Els sots feréstecs. Cal esmentar també la sèrie de narracions Les multituds (1906) i el recull de contes Llibre d’històries (1909).

L’estrella amb cua
Eduard Girbal Jaume
Edició d’Enric Casasses
Butxaca 1984, 21
160 pàgines
9,00 euros

L’estrella amb cua és una obra genial de concepció i realització. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i de formes de paraules. Josep Pla afirma que «Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura… La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en un cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera és portada amb la punta de l’espasa amb una minuciositat perfecta».

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és; va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant sentint el bell valencià de l’extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle xx, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre el 1912 i el 1914 s’instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort… i en aquells anys de triomf del noucentisme, primer es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural i després dues veritables i majestuoses novel·les: L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923).