Ara que ja tenim el cap de setmana aquí —i amb ell el temps de calma necessari per llegir a gust—, volem compartir amb vosaltres el tast editorial que Vilaweb va oferir d’Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel i traducció de Ramon Monton.

Enguany fa cent anys del començament del primer genocidi sistemàtic del segle XX, l’armeni, instigat per les autoritats turques dins els límits de l’imperi otomà en plena Primera Guerra Mundial. Edicions de 1984 s’afegeix a la commemoració amb la publicació de la primera traducció al català de Els quaranta dies del Musa Dagh (fragment en pdf), una monumental novel·la coral de Franz Werfel sobre la lluita i la resistència del poble armeni a acceptar la mort.

Us n’oferim una presentació de la mateixa editorial:

«Podríem començar dient que ‘Els quaranta dies del Musa Dagh’ és un llibre noble que parla de noblesa enmig de la ignomínia sense matisos que representa un genocidi. El primer genocidi planificat del segle XX. El més oblidat. El més desconegut. El dels armenis.

Diem que és un llibre noble per dues raons. La primera és que Franz Werfel es podia haver dedicat a detallar fil per randa les innombrables vexacions i assassinats, la brutalitat més abjecta, que comporta qualsevol genocidi. Werfel podia haver sadollat amb escreix la morbositat natural que comporta la violència en els éssers humans. En lloc d’això va escollir explicar un fet històric i documentat: la resistència activa, la resistència armada que va tenir lloc a la muntanya del Musa Dagh, refugi de set pobles armenis que no es van resignar a ésser escombrats de la capa de la terra sense haver-se defensat. Com si en lloc de descriure les atrocitats de l’ISIS féssim llum a la resistència dels kurds a Kobanê. Parles del mateix, però accentues la noblesa infinita d’una causa.

És noble, en segon lloc, perquè Werfel posa tota la seva literatura —que és molta, que és brillant— no sols a descriure una resistència heroica, sinó al servei d’una cultura i d’unes tradicions que ara i adés corren el risc d’ésser eliminades de la història: les dels armenis, cristians d’arrels antiquíssimes. Tampoc no hi falta, a la novel·la, una gran història d’amor, i un cant extraordinari a la joventut. Som davant d’una obra capital de la literatura universal, gens coneguda al nostre país, naturalment, atès que és la primera vegada que es publica en la nostra llengua.

Però la història encara tenia reservada més noblesa a ‘Els quaranta dies del Musa Dagh’. El coratge crida el coratge! Werfel va publicar la novel·la en alemany l’any 1933 i, com fem tots els editors i escriptors actualment, anava de llibreria en llibreria presentant la seva darrera novetat. En feia lectures públiques, especialment del capítol cinquè. Llegit ara, aquest capítol fa venir esgarrifances. Us n’oferim un fragment i segur que vosaltres també hi estareu d’acord. Us posem en situació: en aquest capítol, el pastor alemany Johannes Lepsius va a visitar el general i ministre de guerra Enver Paixà, extremament preocupat per les notícies que arriben de les primeres matances d’armenis a mans del seu exèrcit. Alemanya i Turquia, recordem-ho, eren aliats durant la Primera Guerra Mundial. El diàleg que mantenen esborrona, sobretot perquè va ésser escrit abans de ‘’Holocaust. Tristament famosa és la frase que Hitler va dir, a l’hora d’ocupar-se d’aquest assumpte: ‘Qui se’n recorda, del genocidi armeni?’ L’oblit del passat és el ferment dels horrors del futur.

Clarivident, Werfel no jutja, s’anticipa als temps que vindran després. La força narrativa de Werfel creix a mesura que transcorre la novel·la, d’un clímax creixent. L’allau de sentiments i d’emocions, la bellesa i l’esperança, la mesquinesa i les tensions davant la dificultat extrema, són expressades en una prosa exquisida.»