La filòloga Agnès Prats sobre l’autor de La reencarnació de la Matèria

17 novembre, 2020

Les nostres edicions de l’obra d’Eduard Girbal Jaume

Eduard Girbal és un dels autors literaris més desconeguts de les nostres lletres. Va néixer el 16 de gener de 1881 al carrer de la Força número 2 de Girona, fill del cronista, historiador, poeta i arxiver gironí Enric Claudi Girbal i Nadal, lo Trobador de l’Onyar, que va ser un dels prohoms de la Renaixença de la ciutat (també força desconegut), i de Josepa Jaume Frau, natural de Palma de Mallorca, i germà petit del traductor Ferran Girbal Jaume (del qual no sabem ni la data de la mort).


Qui era Eduard Girbal Jaume?

Va créixer en aquest ambient profundament il·lustrat, va anar un parell d’anys a l’Institut de la ciutat de Girona, i després d’haver perdut la mare als 9 anys i el pare als 15 (el qual va donar la seva extensa biblioteca personal a la biblioteca pública de la ciutat), va traslladar-se a Alacant, on va viure durant un o dos anys, a casa d’uns oncles materns. Allà va començar a escriure i publicar poesies en diversos periòdics de l’època, unes poesies cursis i encarcarades d’enamorat que fan riure…

Una biografia antiga d’Eduard Girbal sosté que després de la seva estada a València l’incipient poeta va traslladar-se «a la ratlla de Portugal», però no hem pogut esbrinar on ni durant quant temps. Això sí, pel temps de la guerra de Cuba es va establir, ja definitivament, a Barcelona. No s’ha pogut demostrar que aprovés la carrera de Dret, però les primeres dues dècades del segle xx van constituir l’època gloriosa de l’Eduard Girbal poeta: en trobem poemes a diverses revistes i diaris (La Veu de Catalunya, Gent nova, ¡Cu-Cut!, Almanach de la Esquella de la Torratxa, Lletres, La Escena Catalana, Baluart de Sitges, Ilustració Catalana, Renaixemento El Poble Català) i veiem com va concórrer als jocs florals d’arreu del territori, on va guanyar moltíssims premis.

Si bé Eduard Girbal, fins a 1912, va veure premiades una setantena de poesies en diversos jocs florals d’arreu del territori català, d’altra banda ell mateix va haver de costejar-se l’edició d’alguns dels seus llibres de poesia. Tots aquests llibres, malgrat que les normes ortogràfiques van publicar-se el 1913, apareixen en català prefabrià, i és que Girbal va ser un dels més aferrissats opositors a la reforma ortogràfica capitanejada per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Va arribar fins a l’extrem d’arribar a presentar les seves proses gairebé únicament als Jocs Florals de Barcelona per veure-les publicades amb la seva pròpia ortografia, que va mantenir fins a la seva mort (tal com hem pogut comprovar amb els darrers documents manuscrits), quan ja feia anys que fins i tot als Jocs Florals ja havien capitulat.

Continuarà a la pàgina de Facebook d’Agnès Prats Soler.

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *