Font: David Castillo / El Punt Avui

Tercera obra d’Irvin D. Yalom que Edicions 1984 presenta després d’En el cor de la nit i El problema de Spinoza, totes dues per obrir els ulls. Yalom és un psiquiatre de 85 anys, que a partir dels 60 va decidir combinar la seva experiència en teràpies amb la ficció. El resultat va ser embriagador perquè la profunditat dels casos relatats es combinen amb la perspicàcia en la manera de narrar i de descriure en una simbiosi perfecta. A Criatures d’un dia [traducció d’Albert Nolla], cada conte parteix d’una d’aquestes teràpies, on podrem trobar des d’escriptors amb bloqueig literari a gent que vol canviar la seva vida tenallada pel seu mateix jo.

Sense trencar la confidencialitat dels casos exposats, Yalom aconsegueix un híbrid que no té res a veure amb els llibres d’autoajuda, però sí amb la millor narrativa jueva dels Bellow, Roth, Malamud i companyia. Exemplar!

Albert Nolla / Núvol

Irvin D. Yalom (Washington, 1931) és un eminent psiquiatre nord-americà, autor de diversos llibres acadèmics sobre psicoteràpia existencial. Ja amb seixanta anys, va emprendre la carrera d’escriptor de ficció, en la qual ha obtingut un important èxit de públic i de crítica, amb novel·les com El dia que Nietzsche va plorar, La cura Schopenhauer, En el cor de la nito El problema de Spinoza (les dues darreres, disponibles en català gràcies a Edicions de 1984). Ara, quan ja ha superat la vuitantena, publica Criatures d’un dia, un recull de deu relats en què combina magistralment el seu profund coneixement de la psiquiatria amb una remarcable sensibilitat literària.

Els relats de Criatures d’un dia estan basats en casos reals i exploren de manera minuciosa dos dels problemes eterns a què s’enfronta qualsevol ésser humà: trobar el sentit de la vida i assumir la pròpia mort. Al llarg d’aquests relats, la mirada analítica però també profundament humanista de Yalom ens permet veure de molt a prop no tan sols les pors, les contradiccions i les inseguretats dels pacients que acudeixen a la seva consulta, sinó també les seves alegries i les seves esperances.

Personalment, traduir Criatures d’un dia ha estat una lliçó de vida, i m’ha fet submergir en un món d’emocions profundes i de vegades trasbalsadores. També m’ha permès conèixer de ben a prop el camp de la psicoanàlisi, del qual ho ignorava pràcticament tot. Arran de traduir aquests relats, també he descobert una sèrie ben recomanable com és “En terapia”/”In Treatment”, així com un llibre cabdal de la filosofia estoica, les Meditacions, de Marc Aureli, que m’han meravellat.

Crec que Criatures d’un dia és, doncs, una lectura molt recomanable per a aquells lectors que busquin bones històries amb un alt contingut filosòfic i existencial.