Llum de febrer d’Elizabeth Strout

Dos dies abans, l’Olive Kitteridge havia assistit el naixement d’una criatura. L’havia fet néixer al seient de darrere del seu cotxe, que tenia aparcat al trosset de gespa de davant de ca de la Marlene Bonney. La Marlene havia convocat la festa que se sol fer abans del part per celebrar l’arribada imminent del seu net, i l’Olive no havia volgut aparcar a la cua de tots els altres cotxes que feien filera en el camí de terra. Havia tingut por que algú altre aparqués darrere d’ella i llavors ella no pogués sortir; a l’Olive li agradava poder sortir. Així doncs, havia deixat el cotxe aparcat en el tros de gespa del davant de la casa, i encara sort, perquè aquella ximpleta —es deia Ashley i duia una cabellera rossa lluent i era amiga de la filla de la Marlene— es va posar de part, i l’Olive se’n va adonar abans que ningú altre.

Llegeix un avançament sencer de la novel·la a Stroligut.

Jack, de Marilynne Robinson

Ella es va girar i el va mirar.

 —No riguis d’això, de res d’això, mai —va dir—. Em sembla que vols fer-ho. I, si estàs intentant congraciar-te amb mi, no te n’estàs sortint. —No me’n surto. Ho sé perfectament. És algun procés químic que té lloc de manera espontània. Contacte entre en Jack Boughton i… l’aire. Com el fòsfor, ¿sap? Sense una flama de debò, és clar. Més aviat un foc follet. Una escalfor rosada de vergonya arran de qualsevol cosa normal. No es pot amagar. Suposo que l’entropia hauria de tenir un halo…
—Deixa de parlar —va dir ella.
—Són els nervis.
—Ja ho sé.
—No em faci cas.
—Em trenques el cor.

Llegeix l’avançament sencer de la novel·la a Stroligut aquí.