Font: Especulacions d’un Neanderthal
 

Què passa quan aquella persona en qui més confies, a qui més aprecies, et traeix? Quan el món sembla que estigui caient a trossos al teu voltant a causa d’una gran decepció com és la traïció per part d’aquell que menys t’esperaves. I què passa quan aquell que traeix és precisament el qui ens narra la història? Quan ens posem en la pell del traïdor per conèixer les raons, les motivacions darrera la seva punyalada per l’esquena a una gent i a uns ideals que eren els seus? Doncs que ens abromarà una barreja de sensacions, de la sorpresa a la ràbia, de la comprensió a la llàstima, de l’estupor a la tristesa. Tots aquests sentiments, i molts més, tenen cabuda dins d’aquest llibre, que no ha fet més que rebre crítiques entusiastes per part de lectors i crítics des de que va ser publicat ara fa més d’un any.

Permeteu-me, però, començar pel final ja que abans de res voldria agrair sincerament a aquells que m’han recomanat aquesta magnífica novel·la. Gràcies!

Retorn a Killybegs és una novel·la apassionant, dura, escrita amb una prosa excel·lent, que es pot obrir per qualsevol pàgina, a l’atzar, i trobar-hi alguna frase torbadora, magníficament escrita i que, amés amés, deixa una profunda petja al lector i ens provoca la necessitat de donar unes quantes voltes al que acabem de llegir. No perquè sigui difícil d’entendre, sinó perquè pàgina rera pàgina anem trobant multitud de frases lapidàries, amb un enorme valor literari per sí mateixes i que ens fan reflexionar sobre conceptes com l’amistat, la confiança, la lleialtat, el poder de la ideologia, la violència com a mitjà per aconseguir els objectius marcats per qualsevol col·lectiu, els sacrificis i el preu que s’ha de pagar, a vegades, per aconseguir la pau.

I el que fa més intensa la lectura d’aquesta novel·la és saber que tot el que ens diu està basat en fets reals. Sorj Chalandon (1952) periodista francès del Libération, fou enviat a Irlanda i Irlanda del Nord a mitjans dels anys 70 per cobrir el conflicte de l’Ulster. Allà hi conegué a Denis Donaldson (1950-2006), important membre de l’IRA i del Sinn Féin, que actuà com el seu mentor, el seu guia, qui l’ajudà a conèixer i a estimar el país, i a entendre el conflicte, a fer-se’l seu. Entre ells dos s’establí una estreta relació i col·laboració que portà a Chalandon a convertir-se en un dels principals experts estrangers sobre el conflicte de l’Ulster i en un dels periodistes francesos més destacats i premiats.

Però això no va evitar que el desembre de 2005, set anys després dels Acords de Divendres Sant (pels quals l’IRA Provisional abandonava la lluita armada), Chalandon, igual que la societat nord-irlandesa, irlandesa i britànica, quedés estupefacte davant la roda de premsa de Denis Donaldson en la qual confessava que els darrers vint anys havia estat treballant per l’MI5, infiltrat a les cúpules de l’IRA i del Sinn Féin. La confessió d’aquesta gran traïció i el posterior assassinat de Donaldson (just un any després, sol, aïllat i repudiat per tots els seus) portà a Chalandon la necessitat d’intentar posar per escrit la història de Donaldson, que també havia de ser la del conflicte de l’Ulster, i la seva pròpia.

Per donar-li forma, Chalandon utilitza Tyrone Meehan com a alter ego de Donaldson, per intentar comprendre els motius de la traïció del seu amic a través de la reconstrucció de la vida d’aquest personatge de ficció. Així, coneixem la dura infantesa de Tyrone al petit poble de Killybegs, al comtat de Donegal; la mort del seu pare, home brutal i convençut militant republicà; el trasllat a Belfast amb la seva mare i germans, on visqué els bombardeigs alemanys durant la Segona Guerra Mundial i també les escenes d’odi visceral entre els catòlics republicans i els unionistes protestants, fets que el portaran a començar la seva militància amb l’IRA. Les activitats clandestines, els atemptats, la repressió, les tortures, la vida a les presons angleses, les vagues de fam, els homenatges als caiguts de la causa, la coneixença amb Antoine (alter ego del propi Sorj Chalandon) i, finalment, la seva captació per part dels serveis secrets britànics.

Retorn a Killybegs ens ofereix un impecable relat i crònica del conflicte a Irlanda i Irlanda del Nord, des dels anys 30 fins al present, des del punt de vista dels militants, però també ens permet veure els efectes sobre la societat civil, a nivell psicològic, de fets com els greus disturbis de Derry (Battle of the Bogside, 1969), la mort de varis vaguistes de fam, entre ells Bobby Sands, el 1981 o les implicacions de l’abandó de la lluita armada de l’IRA i l’aparició de grups dissidents.

Sorj Chalandon aconsegueix elaborar una novel·la colpidora, allunyada de sentimentalismes, per mirar d’entendre les motivacions d’un conflicte i d’unes decisions preses per una persona que ho va sacrificar tot per uns ideals, primer, i per a la pau, després. Potser el més interessant i lloable de l’obra de Chalandon és el no emetre judicis de valor, explicant-nos aquesta història sense maniqueismes, sense lloar ni condemnar les actuacions de Meehan (Donaldson). Posant-nos en la pell del traïdor podem arribar a entendre que en conflictes com aquests no existeixen veritats absolutes i que, sovint, els sacrificis més grans fets per a la pròpia societat no seran reconeguts.

Per acabar, no puc fer més que recomanar ferventment aquesta novel·la a tothom que estigui una mica interessat en el conflicte a Irlanda del Nord, en política, en processos de lluites socials i nacionals i, sobretot, a tothom a qui li agradi la literatura de qualitat.