De Jean Giono, autor de L’home que plantava arbres, presentem Rebrot. En poques novel·les trobareu descripcions més vives i sensuals de la solitud aclaparadora de la muntanya, dels prats que semblen oceans, de la lenta desaparició d’un poble, i de com la natura i l’home s’alien per forçar l’arribada d’allò que el farà renèixer.

Rebrot Jean Giono Traducció de Mia Tarradas isbn 978-84-15835-61-5 Mirmanda, 136 160 pàgines 16,00 euros

Aubignane és un poble enganxat a l’espadat de la calma, com un niu de vespes. Tothom n’ha marxat menys Panturle: no pot, hi té la mare enterrada. La farga i el martell ja no canten, el cor del poble no bat. Aubignane, abans fèrtil, és ara al llindar del seu hivern, a mercè del cicle immutable de la natura. Però «per tornar a néixer necessitem morir»: la vella Mamèche i les forces de la terra —el vent, la calma— es conjuren per forçar l’arribada d’allò que l’ha de fer renéixer, tot i el passatge obligat de la mort.

Tercera novel·la integrant de l’anomenada Trilogia de Pan, Rebrot és la història d’un home que reneix, conjuntament amb una terra que reneix. L’autor de L’home que plantava arbres recrea al món mític de Manosque, a l’Alta Provença francesa, la tensió de la relació entre l’home i la natura.

L’obra de Jean Giono (Manosque, 1895 – 1970) és d’una riquesa de matisos que va molt més enllà de la novel·la rural. Sota el seu compromís antibel·licista (difícil d’acceptar a la França d’entreguerres) que el va dur a la presó i a ser un autor prohibit; sota la seva tria estilística, que més que llegir ens sembla escoltar les seves novel·les; sota tot això, hi ha, sobretot, la reflexió sobre el que ha de redimir l’home contemporani dels seus crims i del caos: una natura gens bucòlica i les seves lleis.