El remei Schopenhauer d’Irvin D. Yalom explica la història d’un psicoterapeuta super-èxit, Julius Hertzfeld, que accepta el seu propi càncer terminal i els impactes reverberants que aquest diagnòstic té en els seus pacients. Després de descobrir que només li queda un any, Julius comença a reflexionar sobre el valor de la seva vida, sobretot pel que fa a la seva feina ha ajudat els altres. Es fixa en un dels seus majors fracassos professionals, la seva incapacitat per ajudar un misàntrop addicte al sexe anomenat Philip Slate. Després de contactar amb Philip, Julius s’assabenta que el seu vell pacient, tan fred i apàtic com sempre, ha decidit convertir-se ell mateix en terapeuta i necessita l’ajuda d’en Julius per obtenir la llicència. Però el tipus de teràpia que en Philip espera practicar és diametralment oposat a l’estil que Julius va provar amb en Philip i que va fracassar.

En Philip vol utilitzar els ensenyaments del filòsof alemany del segle XIX Arthur Schopenhauer, a qui anomena el seu “terapeuta”, per a ajudar els altres a superar el patiment  inherent a la vida i les relacions. La resta de la novel·la explora com aquesta filosofia pessimista de l’ascetisme afecta en Julius i la resta del grup de teràpia, amb Yalom entrellaçant la biografia de Schopenhauer entre capítols per abordar millor el seu context.

Yalom explora l’atractiu de la filosofia de Schopenhauer (acostuma a fer paral·lelismes amb el budisme) que analitza el món com un complex d’aparences que existeix només a través de les nostres representacions i el sofriment com a resultat de la voluntat humana il·lògica que desenterra aquestes representacions. Yalom reconeix que l’esperança inspirada per aquesta interpretació de poder eliminar el sofriment és molt poderosa, però és molt crítica amb l’efectivitat de negar totes les “il·lusions” del desig humà (i les falses percepcions de felicitat i confort que es deriven d’aquest desig) castedat i ascetisme. Amb Julius com a portaveu, Yalom predica la importància de les relacions, les emocions i les connexions per sobre de la lògica i l’idealisme de la rígida filosofia d’inspiració budista i de Schopenhauer d’en Philip…

Tot i això, el meu principal aprenentatge del llibre no és un rebuig rotund de Schopenhauer i la seva postulació sobre la condició humana. Yalom inverteix massa profundament en la vida de Schopenahuer i articula massa clarament els principis de la filosofia de Schopenhauer per pensar que no és digne de contemplació. En canvi, crec que Yalom està exposant una tesi molt més complicada sobre l’aplicabilitat contextual i universal de diferents filosofies i els perills d’una veritat “T majúscula” que no evoluciona.

Com a addicte al sexe, narcisista i molt intel·ligent, Philip és esclau dels seus propis desitjos, impulsat per la seva voluntat de buscar la fi de la seva solitud i desesperació a través de les relacions carnals amb els altres. Està atrapat en el que Schopenhauer considera la roda d’Íxion, en què “volem, volem, volem, volem”. La voluntat ens impulsa sense parar perquè, un cop satisfeta una necessitat, aviat la substitueix una altra necessitat i una altra i una altra. Per tant, què és la vida humana a part d’un cicle interminable de desig, satisfacció, avorriment i després voler de nou?”. Encallat en aquest cicle d’auto-odi i decepció, les súpliques de Julius per intentar ajudar en Philip a entendre l’arrel d’aquests desitjos autodestructius i a replantejar com es veu a si mateix en relació amb els altres cauen en oïdes sordes, ja que en Philip està massa lligat a l’absolut de la seva condició com per permetre cap espai de reflexió o canvi.

Extret i traduït d’aquesta pàgina.