Font: Ada Castells / Cultura/s, La Vanguardia

Un vespre de maig, a La Pedrera, durant el Festival de Poesia de Barcelona, vam poder escoltar Julie Christie i Marta Pessarrodona recitant el poema que W. H. Auden va dedicar a W. B. Yeats. Molts ens vam quedar amb l’emoció d’aquell Funeral blues quan diu «Stop all the clocks, cut off the telephone» i ens van venir ganes d’anar cap al poeta que havia inspirat aquests versos. Bé, ja ho sé, això passaria en un món ideal en què la Il·lustració hagués triomfat. No sé si vam ser molts o pocs o cap, però el desig deuria arribar a Josep Cots, l’editor de 1984, i al professor Josep M. Jaumà. Mesos més tard, tenim a les llibreries aquesta nova traducció de 150 poemes de Yeats, l’home per qui s’havien d’aturar els rellotges i penjar els telèfons.

El llibre fa un recorregut per l’obra d’un poeta que encara somiava en un món més ideal que el que vam viure aquell vespre de maig. En el seu cas, imaginava una Irlanda hereva de les tradicions celtes, independent de l’Anglaterra materialista i puritana. Com explica Jaumà en la introducció, recórrer aquestes pàgines ens permet descobrir el Yeats més romàntic dels primers poemes dels anys vuitanta del segle XIX –«I passejo pels boscos quan l’estiu/ afarta bé les abelles daurades, /o quan la solitud de la tardor/ pinta amb colors de lleopard els arbres»–i acabar amb un poeta madur que treu conclusions de vida: “Res no he trobat que em plagués tant / com una planejada mitja soledat; / poder passar-me mitja nit / amb un amic amb prou enginy / com per no deixar-me entreveure / quan resulto inintel·ligible”. Passejar, conversar… accions de poeta.

Yeats sempre ha servit de coartada per als qui fan faltes d’ortografia, població que augmenta amb els anys. Ell no va entrar a la universitat per culpa, diguem-ne, d’aquesta tara. La seva universitat va ser marxar a Londres, escriure poesia de temes irlandesos, fer-se amic de l’estrafolària Madame Blavatsky, viatgera del món ultraterrenal, enamorar-se de l’actriu Maud Gonne, que no el corresponia,com ha de ser,i més endavant aliar-se amb Lady Gregory, una vídua rica promotora de la cultura irlandesa. Tot plegat queda poetitzat, com remarca Jaumà, amb «passió i intel·lecte, aquests dos adversaris que, per a Yeats, no es poden separar en absolut». Ja ho sabeu doncs, atureu els rellotges i despengeu els mòbils: és hora de passejar i conversar amb Yeats.