Una mare amb ansietat que truca als fills tothora per tranquil·litzar-se, un pare obsessionat amb la higiene que sempre està a punt per desinfectar-ho tot i a tots, un germà gran que és el centre de totes les atencions. La família de la Veronica, la protagonista, és d’allò més peculiar, fins i tot per educar els fills, la sobreprotecció és tal que tenen prohibit anar amb bicicleta, nedar o jugar al pati amb els amics. Així doncs, no és estrany que la Veronica, nascuda en aquest quadre familiar on regna l’avorriment, fracassi en l’intent de fer-se adulta i acabi convertint-se en escriptora, i mentidera, inventant-se històries per no perdre el seny, fins al punt d’acabar-se-les creient.

Càustica i irreverent, Raimo saboteja la novel·la de formació des de dins i ens ofereix la millor medicina per a les ferides de la infantesa: l’humor.

«Llegir aquesta novel·la és una festa. Però moltes pàgines

són ferides de medusa: cremen a distància.»

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   Claudia Durastanti