Amics! Amigues! Tenim una… no dues… què dic, tres, no, quatre, quatre bones notícies que conflueixen en una de sola: Plens de vida, de John Fante. Primer la cosa gràfica:

Aquest dijous, a les 19.30, a la llibreria Taifa de la República Independent de Gràcia (C/ Verdi, 12),  festegem tant l’autor com la novel·la, i ho fem amb la més grata companyia que podíem haver ensopegat. Passem llista:
Kiko Amat. Kiko Amat ens presentarà l’acte, ens parlarà de John Fante, ell que tant se l’estima. no hi ha millor embaixador de l’univers de Fante per aquestes contrades.
També hi serà, com no podia ser altrament, Martí Sales, amic, músic, escriptor, traductor, agitador. A ell li hem d’agrair aquest Fante en català. Ens parlàra de la traducció i potser dirà allò de «he patit molt traduïnt aquest llibre» i coses així, i llegirà algun fragment escollit, no ho sabem, potser per exemple aquest, que servirà per presentar la tercera bona notícia del dia…
«Casa meva!Quatre dormitoris. Espai. Llavors n’érem dos i un que venia. Podríem arribar a ser-ne set. Era el meu somni. Als trenta un home encara té temps per tenir set fills. La Joyce tenia vint-i-quatre anys. Un cada dos anys. Un que venia, en quedaven sis. Què bonic, el món! I el cel, d’immens! I què maco és somniar! Evidentment, ens tocaria afegir una habitació o dues.
—¿Tens cap capritx? ¿Cap desig estrany? Sé que sol passar. He llegit sobre el tema.
—És clar que no.
Ella també llegia: Gesell, Arnold: El lactant i l’infant en la cultura d’avui en dia.
—¿Està bé?
—Molt didàctic.»
John Fante, Plens de vida, trad. Martí Sales, Edicions de 1984
La tercera bona notícia del dia té nom de dona i una panxa gran gran com la que té la Joyce, la dona del Fante, en aquesta novel·la. Qui millor que Blancallum Vidal, que gairebé ja surt de comptes, per posar-se en el paper de la Joyce? «Què bonic, el món! I el cel, d’immens!» Ella també llegirà fragments del llibre!
I per acabar-ho d’adobar, els amics de la Morizt —i aquí la quarta bona notícia— posen a la nostra disposició, a la vostra, a qui volgueu venir a celebrar aquest part literari, una nevera plena de cervesa, per refrescar la gola i escalfar els cors.
Així doncs, ens veiem dijous, oi?