Font: David Castillo / El Punt Avui

No és habitual que les nostres editorials publiquin autors importants de l’àmbit de la poesia. Ens trobem davant l’handicap de no ser prou coneguts, de l’escassa repercussió mediàtica i de la manca d’interès o desaparició progressiva del nostre lector culte. Per aquests motius és un esdeveniment la publicació d’originals com Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes, del nord-americà Edward Hirsch (Chicago, 1950), que Edicions de 1984 presentarà després de les festes, en edició bilingüe i versió conjunta dels poetes Ernest Farrés i Gemma Gorga.

L’edició conté un pròleg de Peter Cole, on precisa el contingut essencial a través d’algunes paraules clau: “En anglès, «càrrega» (burden) és una paraula polisèmica, una cambra de ressonància amb significats diversos. Expressa, en primer lloc, el pes real d’allò que carreguem. Etimològicament, aquest pes (bearing) ens remet a una arrel que suggereix naixement (birth) i, temps ha, en la història de la llengua anglesa, significava la capacitat de càrrega d’un vaixell. En les primeres traduccions de la Bíblia, designa els profetes «elevant-se», una manera de referir-se als seus mots, oracles o visions. En comptabilitat, indica «despeses generals», una part intangible del cost per unitat. Per damunt de tot, implica responsabilitat, imposada per un mateix o pels altres. I, en un sentit addicional, «càrrega» també és la tonada de fons que alena sota la melodia o que esclata en un tema musical. De vegades designa la tornada d’una cançó.” A partir d’aquest reflexió, Cole manifesta que fa més de trenta-cinc anys que els poemes d’Edward Hirsch combinen aquestes dimensions de la càrrega poètica fins a crear un corpus ambiciós i d’allò més estimulant en el context de la poesia nord-americana de final del segle XX i començament del XXI, alimentat per un vigorós sentiment espiritual i temperat per un subtil toc prosòdic. Hirsch combina la reflexió sobre la naturalesa humana, els comportaments inestables, com en el poema “Cançó”, que dedica als “callats, els sòmines, els muts i els estrafolaris, els no plorats!” Són poemes d’impacte, plens de detalls sovint trencadors, amb un to epistolar, de confidència, que mantenen el vincle amb la tradició mentre renoven.

Hi ha poemes impressionants, com el breu que obre el llibre, “El començament de la poesia”: “Les vies dividien el campus en dos / i de nit t’ajeies a la llitera estreta / i escoltaves el xiulet solitari / d’un tren travessant el prat en la foscor.” El següent és una emotiva elegia dedicada al Nobel Joseph Brodsky –també traduït per Edicions de 1984–, on hi ha versos increïbles, com quan parla del “gat blau rus, que procedeix del mar Blanc”, i clou amb “em vaig despertar enmig d’un silenci autoritari. La neu havia ocupat la ciutat”.

Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes és un volum antològic d’un autor molt conegut als Estats Units, que ha publicat alguns poemaris, que han estat supervendes. Un regal.