Font: Montse Serra / Vilaweb

Aquesta setmana entrant arriba a les llibreries Tots els contes de l’escriptora nord-americana Grace Paley (Nova York, 1922 – Vermont, 2007), que publica, per primera vegada en català, Edicions de 1984 en una traducció d’Emili Olcina. El volum aplega històries exuberants i gens convencionals, escrites amb una veu personalíssima i inconfusible, que van convertir Paley en una de les autores més singulars de la seva època. Llegiu el conte ‘Dues orelles, tres cops de bona sort’.

Grace Paley va ser escriptora de narrativa breu, poeta, professora universitària i activista política. Nascuda i criada a Nova York, va esdevenir l’autora novaiorquesa per excel·lència. Va ser guardonada amb diversos premis, com ara el premi Vermont a l’Excel·lència en les Arts del 1993 i el premi Edith Wharton del 1989. L’any 1989 el governador Mario Cuomo la va proclamar primera Escriptora Oficial de l’Estat de Nova York.

Laura Baena, editora d’Edicions de 1984, ens parla sobre l’escriptora a bastament:

“Per primera vegada, el lector català pot trobar en la seva llengua els contes de Grace Paley, una de les autores nord-americanes més importants de la segona meitat del segle XX. El volum de contes que ara publiquem, recopilats per la mateixa Paley l’any 1994, va ser finalista dels premis National Book Award i Pulitzer, però, més enllà de les distincions que el llibre hagi pogut tenir al llarg dels anys, és una obra imprescindible perquè configura un fresc magnífic de la literatura de l’autora.

Grace Paley va néixer al Bronx l’any 1922, en el si d’una família d’immigrants jueus. La seva vida va transcórrer entre l’escriptura, la maternitat, el feminisme i el seu compromís polític. El seu corpus literari no és gaire extens, perquè, tal com deia ella mateixa, “l’art és massa ampli, i la vida massa curta”. A Paley li agradava definir modestament la seva obra com “històries sobre gent normal”, però afegia amb sornegueria que creia que amb un grapat de relats curts aconseguia el mateix que molts dels seus col·legues amb les seves llargues novel·les.

En paraules de George Saunders, un altre autor de la casa, en un article sobre l’autora publicat a The New Yorker: “Grace Paley és una de les grans escriptores de la veu del segle passat. Hi ha una sensació que el lector experimenta quan llegeix una estilista com ella que té a veure amb la gran quantitat de veritat que contenen els seus sintagmes o les seves frases i amb la rapidesa amb la qual se segueixen els uns als altres. Una imatge o una frase et troba, et complau amb el seu enginy o la seva vivor, s’introdueix dins teu per ampliar la teva visió evolutiva del món de ficció, i abans que aquest canvi es completi, aquí ja n’arriba una altra. Tu no t’acabes de creure que vagis essent inundat per tot aquest enginy. Davant teu, apareix un món molt més ric i més estrany del que et podries haver imaginat mai, i aquest món guanya habitacions, paisatges i complicacions amb cada frase. El que experimentes és el contacte íntim amb una intel·ligència extraordinària, que et provoca l’agradable sensació que la teva pròpia personalitat recula i és reemplaçada per la consciència de l’autora”.

Vaig descobrir Grace Paley fa tota una colla d’anys, en un viatge a Suïssa d’editors d’arreu del món que en parlaven entusiasmats. Recordo que la primera vegada que vaig entrar en contacte amb la seva prosa vaig quedar estupefacta. El domini de la llengua, la ironia, l’aspror, la luxúria, la comicitat… tot m’enlluernava i em feia sentir, tal com diu Saunders, que l’autora se’m ficava dins del cap. Un viatge emocionat, extraordinari, que recomano a tots els amants de la bona literatura.”