Joan Carles Girbés, editor (re)actiu, escriu el que segueix sobre El banquer, de Núria Cadenes, al diari Levante. Si visteu l’enllaç que ha penjat el seu blog, prodeu llegir algunes de les tantes frases del llibre que merexen ser subratllades.

EL PREU DE L’AMBICIÓ

És poc habitual trobar una obra narrativa tan desbordant de geni com El banquer. L’autora, Núria Cadenes, admet en les entrevistes promocionals que va quedar seduïda per la figura de Joan March arran d’un reportatge per al setmanari El Temps. Va escorcollar en la trajectòria de qui anomenaven “el banquer de Franco” i va saber detectar-hi (i aquesta és una de les grans troballes de la novel·la) la matèria primera per bastir un personatge literari atemporal i universalitzable.
Amb March com a model inspirador (a la novel·la es transfigura en Miquel Lluc), Cadenes ens ofereix una novel·la de gran intensitat estructurada en capítols breus. D’aquesta manera, el lector segueix el fil argumental a partir d’escenes punyents que l’ajuden a resseguir el reguerol de víctimes que l’ambició infinita del protagonista deixa en el camí.
“Tothom té un preu. I qui no el té és que no el val.” Contrabandista, pirata, espia, empresari sense escrúpols i finalment banquer, Miquel Lluc treballa entre tenebres perquè és la foscor mateixa. En aquests temps de crisi financera, El banquer ens ajuda a posar cara i ulls i veu als poderosos que mouen els fils del nostre present. I ens exposa sense embuts la misèria moral que guia les seues accions.