Font: El Punt Avui / Jordi Cadevila

“Una de les coses bones que ha de tenir una parella, penso, i ell i jo ho tenim, és compartir la velocitat d’emborratxar-se: ha de ser la mateixa.” És una de les reflexions que es fa la japonesa Kumiko a l’hora de valorar l’estat de les relacions amb el seu marit, Basili, una parella ben enamorada que comença a trontollar quan l’home llegeix un matí al diari l’esquela de la dona que havia estat la seva amant quan ell era molt jove.

El record d’aquella relació amorosa d’un dia a la setmana amb una dona vint anys més gran, quan ell gairebé era adolescent, comença a pesar sobre la seva consciència i la imaginació fins al punt d’alterar la vida plàcida que portava fins ara. Va ser una relació que va durar anys i ara el capfica fins al punt que trastoca el seu quefer diari i enceta una etapa de distanciament físic i sentimental de la seva dona. Basili, però, també sent la necessitat imperiosa de narrar el perquè del seu trastorn i inicia unes reflexions diàries explicant fil per randa les motivacions d’aquell primer gran amor. Petits relats que va deixant en llocs estratègics de la casa perquè els pugui trobar i llegir Kumiko.

Així comença una curiosa etapa de relació epistolar entre els dos amants, malgrat que Basili té un despatx en una caseta pròxima on reflexiona i escriu amb nostàlgia de la felicitat amb què va viure aquella etapa sentimental i la relaciona amb el dia a dia que viu amb Kumiko. Ella comença a respondre i valorar per escrit les sorpreses, disgustos i també gratificacions que li produeix conèixer una part important de la vida del seu amant alhora que ho reflexiona amb la seva vida passada.

Tot el que no s’han atrevit a dir-se a la cara en uns anys de convivència, Basili i Kumiko s’ho diuen ara de manera clara i profunda per escrit. El relat, intercalat amb la veu dels dos amants, es transforma aleshores en una novel·la de sentiments on les trifulgues, topades, desgreuges i provocacions que es van produint en la seva relació quotidiana són radiografiades des d’un punt de vista molt reflexionat, amb més moderació que no pas l’exabrupte oral.

La mentida, la xacra que tan sovinteja en els matrimonis ben avinguts ara gairebé desapareix. Els encontres i distanciaments que van sorgint entre Basili i Kumiko la majoria de vegades comencen per petites accions o frases mal interpretades que són respostes amb justificacions relacionades amb el passat de cadascú, el punt de vista diferent que poden tenir en certs aspectes de la vida, o acceptant una part de la responsabilitat. L’amor, els desamors, les amistats, la passió sexual, la gelosia, els maltractaments, les il·lusions i desil·lusions, la comprensió i altres petits fets quotidians, aniran desfent i refent el grau de relació dels amants amb els seus efectes i causes.

Si bé tothom sap que els sentiments no tenen lligam amb la racionalitat, el llibre intenta trobar-hi alguna aproximació que ajudi a entendre i acceptar les bogeries i deliris de la passió amorosa.

Una novel·la ben narrada, amb un llenguatge precís i amb una dosi d’humor, que aporta una visió diferent dels embolics que nien en els cors de qualsevol relació sentimental.