Albi
“He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel•leta intitulada Albi no la podria pas explicar.” Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana (1873-1937) escriu Albi, que avui es publica per primera vegada. Molt diferent de la seva narrativa anterior (com La Xava, Sota Montjuïc, De la raça que es perd) i del seu teatre (més de vint obres), és una història plena de tendresa en un poblet de vora mar, de quan els pescadors encara anaven a la vela, amb pàgines inoblidables com la fulgurant visió de la pesca a l’encesa o una divertida escena de navegació amb mal temps. Un nen abandonat explica la seva vida en primera persona, amb senzillesa i seguretat, entre un grup de personatges esbossats amb precisió i que a mesura que la novel•la avança van agafant molt de relleu i escalf. Sembla una història de bons i dolents però no hi ha dolents, el mal és la pobresa, la mala sort, els malentesos. Datada el 1932 i dedicada a la seva esposa, és el testament espiritual de l’autor. El llenguatge d’en mar i la manera descarada i eficaç de Vallmitjana donen vida i caràcter a aquest cant a l’amor, al seny, a la bondat i a les dificultats del fer-se gran: “Vaig passar un hivern agradós, i això que sentia més el fred que en altres hiverns, i és que ja anava massa abrigat, havia anat perdent aquella natural resistència dels que no saben amb què ni on abrigar-se”. L’autor compleix tot el que promet a la seva extraordinària explicació dedicatòria.
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
[Font: Escriptors.cat]
més obres de Juli Vallmitjana a EDICIONS DE 1984
En aquesta primera novel·la Vallmitjana intenta fer una novel·la però ja comença a veure que el fil seguit de la...
Llengua original:
Català
En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la...
Llengua original:
Català
Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) és una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i la...
Llengua original:
Català
La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907,...
Llengua original:
Català
Amb pròleg de Julià Guillamon. De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa més enllà de les informacions que es...
Llengua original:
Català