Fa setanta anys que es van produir a Barcelona uns fets contrarevolucionaris que van acabar amb les aspiracions populars de crear una nova societat més justa, més digna i més lliure. Ferran Aisa s’immergeix en els fets històrics de la Segona República, la revolució de juliol de 1936 i la contrarevolució que va néixer a contracor dels esdeveniments revolucionaris. I fa testimoni de la calúmnia sistemàtica, des de la premsa i la tribuna pública, que pateixen organitzacions com el POUM i la CNT-FAI, així com investiga l’atac a les realitzacions autogestionàries i a les milícies obreres per part dels estalinistes atrinxerats en el PCE i el PSUC.
L’arribada dels agents soviètics defensors de la política internacional de Stalin i de la policia secreta GPU serà fonamental per crear una xarxa contrarevolucionària que es manifestarà sense escrúpols contra els militants del POUM i de l’anarquisme. Els agents estalinistes russos conjuntament amb els dirigents comunistes catalans i espanyols prepararen el terreny per fer el “cop d’estat” a la Revolució i capgirar cap els seus interessos la situació política, social i militar de l’Espanya republicana.
Els Fets de Maig de 1937 serà el moment culminant de la conspiració contra la Catalunya revolucionària. L’ocupació de la Telefònica per la força pública de la Generalitat serà l’espurna que tornarà a omplir Barcelona de barricades. L’enfrontament sagnant entre les forces de la CNT-FAI, el POUM i les Patrulles de Control, d’una banda, i el PSUC, l’ERC i la policia de la Generalitat, per l’altra, se saldarà en centenars de morts. Les conseqüències d’aquests fets foren la pèrdua de la revolució, la pèrdua de la Generalitat i la pèrdua de la guerra.