Maurici Serrahima dedica aquest formidable assaig de crítica literària a dotze mestres: com bé diu en l’advertiment previ, es tracta de donar una idea global de com s’ha produït el desplegament i la continuïtat de la prosa catalana durant un segle.

El seu tracte personal amb vuit dels autors citats fa que no es limiti a parlar de la seva obra sinó de tot allò que li és útil per caracteritzar-los. A poc a poc es dibuixen les figures humanes en el moment que van viure i escriure, en l’evolució que segueixen les tendències de l’època.

El lector es troba, doncs, davant d’una obra que li permetrà descobrir amb una extraordinària naturalitat el valor, l’abast i els eixos literaris de l’obra de cada un dels autors.

Maurici Serrahima (Barcelona 1902-1979), advocat de professió, va ser un destacat catalanista, catòlic i republicà, amb una intensa carrera com a assagista, crític literari i memorialista.

De la seva extensa obra destaquen Assaigs sobre la novel•la (1934), La crisi de la ficció (1965), Sobre llegir i escriure (1966), Marcel Proust (1971), l’imprescindible assaig sobre la prosa catalana contemporània Dotze mestres (1972), assaigs biogràfics de Joan Maragall (1966) i de Josep M. Capdevila (1974). Els seus dietaris, escrits a partir de 1940, ens permeten conèixer la vida cultural clandestina del país durant la postguerra.