Gener del 1910. Després d’anys de crítiques desfavorables, de no vendre mai ni un quadre, Isidre Nonell (1872-1911) exposa les seves pintures al Faianç Català i té un gran èxit. Gener del 1911. Juli Vallmitjana (1873-1937) estrena al Teatre Principal Els zin-calós, que és acollida amb entusiasme. Nonell és el pintor de les gitanes; Vallmitjana, l’escriptor dels gitanos. Han compartit moltes hores pintant a l’aire lliure i a l’estudi amb les models, però en el moment del triomf, s’ignoren. ¿Com s’explica aquesta distància entre els dos vells amics?

Aquest és el punt de partida d’una immersió extraordinària en la cultura i la societat del 1900: els carrers que van desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, el modernisme i Els Quatre Gats, la bohèmia artística de Barcelona i París, els marginats del Portal de Santa Madrona, Sant Martí i sota Montjuïc.

Escrit amb una gran potència literària, amb una gran quantitat de documents i informacions inèdites fruit de la recerca a quatre mans de Julià Guillamon i Joan Mar Sauqué, Nonell, Vallmitjana i els gitanos presenta una galeria de personatges inoblidables: la model Consuelo que enamora els pintors, els trapelles Santiago Rusiñol, Francesc Pujols i Ramon Reventós, el pinxo Nelo que mata un home en un cafè de la Rambla i que, protegit pels polítics, s’escapa de la pena de mort. Amb desenes de figures secundàries del món de la literatura i el periodisme, de l’art i la crítica, del cafè concert i el flamenc. Un llibre únic sobre la Barcelona del 1900.