Ohan, considerada l’obra mestra de Chiyo Uno, és un relat d’una bellesa atemporal. La història, que avança al pas canviant de les estacions, està narrada per en Kano, un home que, just quan esperaven una criatura, va abandonar l’Ohan per comprometre’s amb una geisha. Al cap de set anys, una tarda d’estiu, en Kano i l’Ohan es retroben. Aquest encontre trasbalsa en Kano, que ara té el cor dividit entre l’amor redescobert per la seva família i la passió que sent per la geisha. L’assalten la culpa, la indecisió i la covardia, i el lector ara se’n compadeix, ara se’n desespera. Mentre la tragèdia s’atansa d’amagat, Uno descriu amb la paraula justa la dolçor i l’amargor de la vida, la remor de la pluja i la florida dels cirerers.

Ohan explora la confusió dels sentiments i els impulsos del cor del protagonista, així com la seva capacitat de viure al marge de la moral establerta. Un relat que apunta més que no pas explica, que planteja més preguntes que no pas respostes i que ens transmet amb mestria l’esperit erràtic i convuls dels primers anys de la modernitat al Japó.