El volum que teniu a les mans ofereix per primera vegada tota la poesia escrita per T. S. Eliot (tant la que publicà com la que no) ordenada cronològicament, des de l’escola secundària fins a la mort. Ens permet, per tant, observar el llarg recorregut que va des de la seva insatisfacció amb un «estil poètic esgotat», passant per la descoberta dels simbolistes francesos i la consegüent ruptura de formes i de temes —que s’inicia amb Prufrock i culmina amb La terra erma—, fins al lent progrés cap a un llenguatge en què «sols per la forma, per l’ordre, / poden les paraules o la música assolir / la quietud, com un gerro xinès continua / movent-se perpètuament en la seva quietud». Un llenguatge que troba la seva plena maduresa, juntament amb «la conciliació i el consol», en els Quatre quartets. Veiem, doncs, com, dels versos sarcàstics de joventut, com d’una pobra eruga, en va sortint la bella papallona definitiva que marcarà el rumb de la poesia moderna universal. Ja D. H. Lawrence havia escrit que «l’únic camí per a la poesia actual ha de ser directe, nu i rocós» perquè pugui respondre al repte de donar expressió al desgavell, la buidor espiritual i els sofriments tant personals com col·lectius del seu segle, «un món confús i obscur, contorbat per presagis de por». Un llenguatge matisat sovint per la ironia i, com descobrirà el lector en els versos més propers a la vida quotidiana, també per l’humor.