Quanta aigua clara als ulls de la veïna

conté un total de trenta-vuit poemes que l’autor ha anat fent, desfent i refent al llarg dels darrers quatre anys. Malgrat presentar-se sota un únic títol que els uneix, cada poema s’ha escrit des d’ell mateix: ha anat agafant una forma, una intenció i una manera diferents, però el temps i el llapis els han anat acostant. El llibre, doncs, ha vingut després: per posar ordre —fins on ha pogut— i per fer-ho tot plegat més llegidor llançant fils d’un poema a l’altre i tibant-ne d’altres que ja existien però que potser eren més laxos. Per raons de dimensió i de procediment que l’aparten de la resta de poemes del llibre, la peça final («Els arbres del parc») ha exigit un apartat separat