En aquest llibre inclassificable, Ventura Ametller desplega un univers literari lúcid, irreverent i ferotge, on l’erudició s’aparella amb la sàtira i el pensament crític esdevé una forma d’alliberament. La Summa kaòtica és un viatge per les obsessions humanes —polítiques, morals, històriques i íntimes— disseccionades amb una ironia que no perdona i una sensibilitat que sorprèn. L’autor converteix el caos en matèria literària: hi trobem reflexions punyents, estirabots brillants, memòria personal i una voluntat constant de qüestionar tot allò que ens ha estat donat com a cert.

Segons paraules d’Adrià Pujol Cruells al pròleg: «La Summa kaòtica és una novel·la críptica, però això no vol dir que calgui llegir-la amb l’actitud d’un furoner informàtic. Us recomanem, més aviat, que us deixeu endur, que permeteu que Ametller us convidi al seu carnestoltes catòlic i pagà, desguitarrat i greu. […] Paisatge i meteorologia funcionen com una segona pell i els personatges de la novel·la retiren als suros, de funda endurida i sang fosca. La vinya, l’aiguamoix, els casalots, les muntanyes i Nostramo, el Mar, us exposareu a un simbolisme brollat del fang primigeni: el paisatge de la Summa kaòtica és una terra que subjuga i allibera al dictat del vent».