L’Ava és una noia de Dublín que viu a Hong Kong fent de professora d’anglès. Allà coneix en Julian originari de Londres que treballa amb alta banca i que té una molt bona posició econòmica. Farta del seu petit apartament compartit, deixa d’escoltar les seves inclinacions més feministes i millors instints, i s’instal.la al pis d’en Julian que li pot oferir una vida plena de luxe. Quan ell es fora uns dies per feina, l’Ava coneix l’Edith, una advocada, sorprenent i intel.ligent. L’Ava que tracta de trobar-se a ella mateixa, l’admira i comença volent ser com ella i continua volent-la a ella…

“Ell era atractiu i estava segur d’ell mateix, mentre que jo estava disposada a centrar la meva vida al voltant d’algú que em tractava com un reposabraços preferit”

“ …dediques més temps i energia a demostrar que no m’estimes de la que ningú ha dedicat a demostrar-me que sí”

“M’acabo d’enamorar i, mira, no em pensava que hi hagués un cor en aquesta merda de compartiment del meu pit, però sí que n’hi ha”

Dolan és irònica i atrevida però alhora fa una crítica als estereotips de gènere i classe. Tracta la insensibilitat en les relacions modernes i les incerteses de l’amor d’avui dia.
La comparació amb la Sally Rooney és evident sobretot pels temes tractats de crisis existencial dels joves de 20-30 anys i pel personatge d’una noia amb baixa autoestima, moltes inseguretats i que intenta entendre’s a si mateixa, i a les complexitats de les relacions amoroses i de la vida adulta.
La mateixa Sally Rooney va citar un fragment d’aquesta novel·la en la revista Stinging Fly de caça-talents.

És una novel.la de personatges, molt ben construits, amb capítols curtets que permeten una lectura molt àgil. Sobre les relacions, la fragilitat existencial i l’abscència de futur. M’ha atrapat i sens dubte amb ganes de seguir aquesta jove escriptora dublinesa.

❤️ En una entrevista al El país explicava que d’adolescent va llegir “La campana de vidre” de Sylvia Plath i la va impactar molt i no m’he pogut sentir més identificada per sentir el mateix que ella, quan jo tenia 17 anys, un juliol a Dublín precisament. ❤️

Llegiu-la i la comentem!!

L’opinadora és l’Agnès Carreras, i podeu trobar-la a Instagram, Llegir per viure.