Font: Miquel Àngel Llauger / Núvol

Existeix un enregistrament de ràdio, que podreu trobar a Youtube, en què W.B.Yeats, ja en els darrers anys de vida, recita un dels seus poemes de quan no havia fet els trenta anys: “The Lake Isle of Innesfree”. Ho fa amb passió, gairebé cantant, advertint que el llegirà rítmicament perquè li va costar molta feina (“It gave me a devil of a lot of trouble”) donar-li el ritme, i que per tant no el vol llegir com si fos prosa. El poema és un bell cant, de to deliberadament ingenu, a aquell paisatge somniat on podríem recuperar una mena d’innocència primigènia. Cercau-lo: és una bona manera de començar la lectura d’aquest Irlanda indòmita que ens acaba d’arribar.

Molt bona part de l’obra de Yeats és de tons elegíacs, i els emblemes de joventut i d’innocència perduda la recorren de dalt a baix: l’illa del llac d’Innesfree, els quaranta-nou cignes salvatges de Coole que un dia va veure alçar-se de cop per formar anells en l’aire, el jove aviador enamorat del seu destí tràgic, o la noia del darrer poema que va escriure, que li fa parlar amb displicència de les turbulències polítiques de 1938. “The fisherman”, un poema publicat en un recull de 1919, fa de la figura de l’home que surt a pescar al riu el símbol del que ell voldria ser. He fet de poeta i d’home de món, diu Yeats, però en realitat voldria ser això: “this wise and simple man”.

Però Yeats és molt i molt difícil de reduir a idees simples, i no és sempre el mateix. “Saling to Byzantium”, un altre dels seus poemes cèlebres, d’un recull de 1928, ens diu que aquest paisatge irlandès amb ocells que canten i rius carregats salmons no és un país per a vells. “No country for old men”: d’aquí ve el títol de la pel·lícula. I que, ara que comença a tenir anys, el que li cal és fugir cap a Bizanci, on l’esperit podrà refugiar-se en el món immarcescible de les creacions de l’esperit. Així és el Yeats d’ànima complexa, que es mou entre l’enyorança de l’univers més elemental i l’impuls artístic més sofisticat, o entre l’enyorança de la vella Irlanda dels mites celtes i la constatació de viure en un país de violència sòrdida, o entre la voluntat de ser el portaveu poètic del país que neix i la tendència irrefrenable a menysprear la vulgaritat del món modern. […]

SEGUEIX LLEGINT A NÚVOL