Col·lecció
Temps Maleïts, 25
ISBN
84-96061-58-2
Editor
Francesc Foguet i Albert Mestres
Llengua original
Català
Pàgines 572
Preu
20,00 €
Comparteix-ho a
Teatre Volum 1
Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) és una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Arrelat al segle XIX per la tradició de la qual parteix i també per tradició familiar, el dramaturg barceloní projecta, en contrapartida, algunes de les que seran les principals línies de la modernitat literària del segle XX, sobretot de la segona meitat.
El que caracteritza els millors personatges de Vallmitjana, és que viuen absolutament desplaçats de la realitat, en una mena de deliri que els mena a anar-se explicant sense parar a ells mateixos, perquè no se’ls ensorri tot al voltant, en una fragilitat tan desesperada, que entre el moment que viuen i el no-res només hi ha un fil.
Aquesta dependència, addicció, del llenguatge, que amb la seva capacitat de falsejament i ficcionalitat els salva de la destrucció definitiva, d’un costat, i aquest distanciament, que Vallmitjana sap posar entre la mirada dels seus personatges i la del públic, de l’altre, són els motius coadjuvants que fan, els personatges i aquestes obres en conjunt, irremisiblement i rotundament contemporanis.
Col·lecció
Temps Maleïts, 25
ISBN
84-96061-58-2
Editor
Francesc Foguet i Albert Mestres
Llengua original
Català
Pàgines 572
Preu
20,00 €
Comparteix-ho a
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
[Font: Escriptors.cat]
més obres de Juli Vallmitjana a EDICIONS DE 1984
En aquesta primera novel·la Vallmitjana intenta fer una novel·la però ja comença a veure que el fil seguit de la...
Llengua original:
Català
En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la...
Llengua original:
Català
"He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel•leta intitulada Albi no la podria...
Llengua original:
Català
La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907,...
Llengua original:
Català
Amb pròleg de Julià Guillamon. De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa més enllà de les informacions que es...
Llengua original:
Català