És l’estiu del 1941. Un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb un permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Orlich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel·la.

Malgrat el rerefons del feixisme i de la guerra, La frontera és un relat al voltant de les il·lusions humanes i dels conflictes que provoca la història; així com els fets que, com una frontera, ens divideixen en dos mons sense cap altra esperança ni cap altre deure que aquest imperatiu: confinar i separar-nos.