Per Nadal, regala(‘t) literatura

“Una editorial petita es pot llançar en qualsevol moment a publicar llibres ambiciosos. Aquesta és la meva experiència. Si una obra val la pena i hi creus prou, cal que facis l’aposta”. Parla Josep Cots, d’Edicions de 1984, l’editor més veterà del panorama català.

 El mar, el mar, d’Iris Murdoch. El mar, el mar és la crònica de les obsessions que habiten la ment de Charles Arrowby,   un dramaturg egocèntric retirat, tal com les explica ell mateix en les memòries que comença a escriure quan fuig de Londres   per buscar la tranquil·litat i la solitud en un petit poble vora el mar, lluny del món del teatre i de la seva tempestuosa vida   sentimental.
 Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel. Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van       convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915. La     importància d’Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d’un genocidi deliberadament     silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l’obra.
 Entre l’infern i la glòria d’Àlvar Valls. És una novel·la que narra la vida i l’obra d’un dels primers escriptors catalans   de  tots els temps, Jacint Verdaguer, a la segona meitat del segle xix. La novel·la se centra en els últims dies de la vida del  protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta.

Per als joves i grans de la família

  La pesta escarlata de Jack London. Publicada el 1912, La pesta escarlata està ambientada l’any 2013 i narra com       s’escampa per tots els racons de la Terra un virus sense antídot que força un èxode que buida les ciutats. London ens ofereix en   aquest relat una visió apocalíptica del final d’una societat que, incapaç de controlar el progrés, és a mans de la naturalesa. La   força dels forts és considerada una de les millors paràboles de la literatura nord-americana antecessora d’una altra de   semblant: La revolta dels animals, de George Orwell.

Regala(‘t) poesia

  Quan escampi de Borís Pasternak. L’any 1958 es difon El doctor Jivago arreu del món, mentre a l’URSS —on         Pasternak  és considerat el més gran poeta rus del moment— se n’està impedint l’edició completa. I, aleshores, se li concedeix   el Premi Nobel de Literatura. Borís Pasternak (1890-1960) hi renunciarà.
 Els excedents de Júlia Francino. Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca     assedegada de l’aigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on s’assequen sota un sol massa proper.   Vida que comença i uns cossos que es buiden com si n’hagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se,   pobles petits com còdols, pell que crema… tot alhora; un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueològic d’una nostàlgia   concreta que, en realitat, podria ser qualsevol.