Chiyo Uno va obtenir el reconeixement literari per primera vegada el 1921, quan va rebre el primer premi en un concurs de relats curts. Aviat va abandonar el seu primer marit, un banquer, i es va submergir en una sèrie d’amors amb membres del conjunt bohemi de Tòquio.

L’afer més espectacular va començar el 1930 amb un pintor, Seiji Togo, que s’havia intentat suïcidar amb un altre amant un any abans. Emocionada pels relats de l’intent de suïcidi (els dos amants havien intentat prendre’s foc amb gasolina, però  els va descobrir una dona de la neteja), la senyora Uno es va presentar a Togo. De seguida van començar una aventura i van viure junts diversos anys. L’enllaç va ser titular de diaris. Però la senyora Uno no era desconeguda de les pàgines de xafarderies: el 1927 va escandalitzar la nació tallant-se els cabellsmolt curts. Segons Rebecca Copeland en el seu estudi biogràfic, “El so del vent: la vida i les obres d’Uno Chiyo” (1992), el tall de cabell era tan radical per als estàndards japonesos de l’època que els nens del barri de la senyora Uno cridaven quan la veien.

L’afer amb Togo va donar lloc a la primera obra duradora de la senyora Uno, “Una confessió amorosa” (1935). La història es basa en les nombroses relacions amoroses de Togo i representa la decadència dels anys vint daurats del Japó.

El 1936 la senyora Uno va fundar Style, la primera revista de moda del Japó, que va ocupar gran part del seu temps a finals dels anys quaranta i cinquanta. Durant el mateix període va escriure la seva obra més coneguda, ” Ohan ”, un relat sobre la tràgica separació d’un botiguer provincial de la seva dona. Al final de la vida, Uno va obtenir el reconeixement com una de les escriptores més importants del Japó. L’emperador li va atorgar un títol i va ser nomenada “persona de mèrit cultural” el 1990.

Les seves memòries , “Continuaré vivint”, es van publicar el 1983 i es van convertir en un best-seller i en una pel·lícula per a televisió. Les seves columnes dirigides a dones joves que buscaven consell sobre l’amor també es van recollir en un llibre. Chiyo Uno es va casar i divorciar quatre vegades i es va morir als 98 anys el 1996. En una entrevista del 1987 va dir “he viscut la meva vida de la manera que volia; mai no em vaig obligar a fer res que no volgués fer”.

Article publicat al New York Times el dia de la mort de Chiyo Uno el 1996.