Mikhaïl Bulgàkov i Òssip Mandelstam són dos autors russos que hem publicat a Edicions de 1984 i que coincidexen en un espai i en un temps convulsos: el de la dissolució de l’Imperi tsarista, la revolució russa i la guerra civil que va seguir-la. Mandelstam va néixer a Varsòvia; Bulgàkov va néixer a Kíiv, que és el nom de la capital ucraïnesa en ucraïnès, però que ell no hauria escrit mai així: era russòfon i russòfil, un més dels russos que neixen i viuen a Ucraïna com a russos; almenys, això era així abans que l’exèrcit de Putin destruís ciutats russòfones com Mariúpol o Khàrkhiv.

De Bulgàkov en vam publicar Morfina / Relats d’un jove metge, un llibre que explica les seves peripècies com a metge rural inexpert i l’addicció que va desenvolupar per la morfina, de la qual va aconseguir desfer-se amb penes i treballs. L’autor va veure com la seva ciutat canviava de bàndol moltes vegades, de l’exèrcit roig a l’exèrcit blanc, de l’anarquisme de Nestor Makhnó als nacionalistes ucraïnesos de bracet amb els alemanys, fins que el món soviètic va integrar-la de manera definitiva —tan definitiva com pugui ser la Història, que no ho és mai.

Bulgàkov i Mandelstam van néixer a l’Imperi Rus, a Kíev i a l’actual Varsòvia respectivament. La revolució russa, la guerra i la instauració del règim soviètic primer i de l’estalinisme després van marcar definitivament les seves vides. Mandelstam mor a Sibèria, castigat per haver escrit un poema crític amb Stalin, i la vida de molts poetes contemporanis seus va córrer una dissort similar: Tsvetàieva se suïcida, a en Gumilov, exmarit de la poeta Anna Akhmàtova, l’afusellen. No és el cas de Bulgàkov, però ell tampoc no ho tindria fàcil. Bulgàkov acaba escanyat, sempre al límit de la censura del règim i de la pobresa fins al dia en què va morir. Comença malescrivint articles pels diaris de Moscou i finalment escriu les Cartes a Stalin, en què l’autor, desesperat, demana al líder soviètic que el deixi marxar del país: ja feia anys que el govern no permetia que es representessin les seves obres de teatre ni que l’autor es pogués guanyar la vida.

Kíev-Moscou és una proposta editorial que permet entendre el context històric del conflicte actual a través de ficcions, reportatges i assajos de Mikhaïl Bulgàkov. Al llibre, editat i traduït per Jaume Creus, s’hi inclouen relats de Bulgàkov sobre la guerra, reportatges sobre la postguerra a Kíev i a Moscou i les ja mencionades Cartes a Stalin. Quan van coincidir a Batum el 1921, el poeta Mandelstam va aconsellar a Bulgàkov que no intentés marxar, que seguís amb la vida periodista i d’escriptor a Moscou. Vist amb la perspectiva de la seva mort a Rússia, esgotat per la llosa de l’estalinisme, l’autor potser no hauria d’haver fet cas a Mandelstam. En qualsevol cas, Kíev-Moscú ajuda a entendre què ha passat des de fa un segle ençà a Rússia i en concret entre Rússia i Ucraïna, avui en guerra des de ja fa més de cent-trenta dies.

Cito les paraules de Jaume Creus i del Castillo  a la introducció:

La desgràcia actual que pateixen aquestes terres ens hauria de fer més àvids de coneixements sobre la història d’Ucraïna, perquè els fets, tossuts, sempre tenen les arrels en el passat, i els futurs esdeveniments seran uns o altres segons com es gestioni l’avui, indefectiblement.

Júlia Bacardit