«Estàs a punt de fer vuitanta-dos anys. T’has encongit sis centímetres, només peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t’estimo més que mai. Dins el pit hi tinc, una altra vegada, un buit que em devora i que només omple l’escalfor del teu cos vora el meu», escriu André Gorz l’any 2006 a Doreen Keir, la dona que ha estat al seu costat des que es van conèixer a Lausana l’any 1947. La Carta a D. és la demostració que es pot, alhora, estar enamorat i ser lúcid, i de manera sostinguda en el temps, però també és el balanç d’una vida al centre de l’ebullició política i intel·lectual de l’Europa de la segona meitat del segle xx.

Amb honestedat i tendresa immenses cap a Doreen, amb esperit crític i distància irònica envers ell mateix, André Gorz ens fa reviure les inquietuds i les passions d’una anglesa i un jueu austríac, tots dos joves intel·lectuals d’esquerres, al París dels anys 50. D’aquest tàndem, ella n’és l’argent viu, l’impuls vital, la intel·ligència de l’instint i de la subtilitat. És aquesta personalitat exuberant i mesurada alhora, i la construcció d’aquest projecte comú que donarà sentit a les seves vides amb una dignitat sobirana, fins a l’ultimíssim moment, el que André Gorz vol honorar amb aquest llibre.